QUIERO, PERO NO PUEDO

Estos són els meus pensaments durant la cursa d'ahir a Mas Boquera. La veritat es que les males sensacions durant tota la setmana estaven sent algo massa constant. Ademés, el fet de no poder quedar amb la fisio va acabar provocant que les cames tan pesades que estaba tenint fossin una de les causes de que no hagués pogut fer res més.

No vull treure-li mèrit a Carles, que està fortíssim i hem va fotre un palo a la zona dura de pujada que encara el porto ara. Llàstima que antes de finalitzar la baixada ja el vaig atrapar, però una desafortunada caiguda amb un dur cop a la cadera dreta hem va fer quedar un poc estabornit a terra. D'aquí fins al final vaig estar rodant molt espai per temor de tornar a caure. Bueno a la pròxima espero que vagi millor. Llevat de les sensacions de la cursa, el millor, el retorn d'Alex a les curses i el bon ambient que sempre hi ha entre els corredors més veterans, que no vol dir més vells, de l'Open Provincial, i per a mostra un botó: