1- Agonia. Molta gent creu que la pretemporada és el moment on surts a "titolejar" fent hores tranquilament amb els amigatxos, sense preocupacions,... Que si, que és així, però també és una època on vens d'un moment de forma important, gairebé pletòric de l'estiu i la teva musculatura i el teu sistema cardiovascular s'han oblidat de l'esforç i els hi has de tornar a ensenyar. Doncs bé, aquí es on arriba l'agonia. Qualsevol "merda" de pujada es fa duríssima, les cames et cremen més que a la sortida d'una cursa i la respiració va totalment descontrolada. Ja sabeu de que parlo, veritat? I per si aixó no fos prou, has de demanar-li a este cos, que té la condició física d'un Seat 600, que s'espavili, portant-lo poc a poc amb més i més agonia a transformar-lo en un V6, V8 o un TDI, segons cadascú.
2- Pura realitat. Quan parlo de pura realitat faig referencia a això mateix, al fet que tinc la maquinaria rovellada, agarrotada, feta malbé, i quan has de fer treball de Potència Aeròbica Màxima, les cames et fan PIM-PAM-PUM i a la tercera serie et diuen: "a pendre pel...", i et dones conte que tens un llarg recorregut a fer una altra vegada, com gairebé tots els anys.
3- Diversió. Ja ho podeu tenir clar, que si no os per aquesta última, cap de les anteriors valdria la pena. Podria dir que és el 90 ó el 95% de l'esencia d'aquest esport. Ja està claro que uns per competir, uns altres per mantenir la forma física, altres per ligoteo,..., pero tots ho fem perquè en diverteix, en solitari o en companyia.
Resumint, aquesta ha estat ja la 4a setmana després de l'aturada per neumonia, i poc a poc van sortint les hores. Tot i així hi ha una cosa que porto fatal: l'ALIMENTACIÓ, i no serà perquè no tinc bones ajudes al meu voltant com Evelin Mascarell d'EMAC Salut, però és un època de l'any que hem costa molt concentrar-me.
Va aquí ho deixo MANGANTES!!!
