ASI NO HAY MANERA

Joder!!!! Com ens hem de possar forts si no hi ha manera de poder sortir a entrenar. Quan començo a encadenar 2 dies seguits podent sortir a fer algo, al tercer hem toca doblar, es a dir, treballar mati i tarde, i llavors es impossible treure temps, ja que l'hora i mitja que puc tenir entre un torn i l'altre pràcticament me'l passo conduïnt d'un poble a un altre.
Ojalà pogues dispossar de 2 hores al dia per poder entrenar, sense anar estressat ni tenir que anar amb el tuperware amunt i avall, i poder fer estiraments post-entreno. Això és una merda. Encara sort que hem mig defenso, i es que "quien tuvo retuvo", lo malo que no durarà per sempre. Per a més inri, ahir hem van dir que aquest estiu patirem, ja que en tota l'àrea bàsica sanitaria que estic tan sols hi han 3 sustituts, i això vol dir que més d'un dia hem tocarà doblar. Espero que no es passen molt.
Bueno aquest cap de setmana toca crono de Copa Catalana i cursa de Copa Catalana, també puntuable per a l'Open d'Espanya al mític circuit de St Llorenç de Morunys. El traçat i el paissatge són espectaculars, però també ho és la duressa, sobretot si ens plou com ara farà 2 anys. Tant debó faci molta calor. A veure com responen les cames.

X MARATHON DE LOS MONEGROS

Aquest passat 1 de maig vam desplaçar-mos en "petit comité" (no se si ho he possat bé), Pep Vizcarro, Marrasé (pare) i jo a Sariñena per disputar la X Marathon de los Monegros.

El recorregut era el mateix que el d'anys anteriors, ja que les plujes dels últims dies feien impossibe creuar el riu Alcanadre, per fer el recorregut clàssic de 124km, de manera que ens vam quedar en 112km.

La tàctica per aquest any era prou senzilla: atràs que igual ho veràs. I així ho hem fet tant Pep com jo, fins que al pk45 aproximadament i aprofitant la força del vent van començar ha haver-hi arreons a casi 60km/h per zones de pista de tobogans, fins que es va parar i un dels integrants del gran grup va aprofitar per anar-se'n. Tota la resta de persones que ens vam quedar al grup hem pensat el mateix: amb 70km per endavant i amb el vent en contra que hi havia a partir del kilòmetre 50 era una locura. Total, que la resta li vam deixar fer bastant, inclús massa. A la pujada llarga que començava al kilómetre 55 aprox van començar ha haver-hi arreons de pistoleta d'aigua on hem estat sempre atents tant Pep com jo. Al final de coronar aquest port, al kilómetre 75 erem uns quinzena de bikers, i així hem seguit fins al repecho mític que hi ha antes d'arribar a les esplanades dels prats. Després d'anar encapçalant el grup, mentre rodavem pel costat del riu, antes del repetxo, les sensacions que tenia no eren massa bones ja que tenia la sensació com d'estar aborrit, sense ganes de seguir pedalant. Al inici de la costa de parking m'he mantingut el primer fins a la meitad ha passat un altre biker (no recordo ni d'on era) i m'he possat a roda. Quan hem coronat no he mirat ni atràs, he possat el plat gran i he tirat fort i llavors al girar-me he vist que tan sols anavem 4 persones. A partir d'aquí he seguit tirant a relleus fins que antes de l'últim avituallament ens han agafat tres corredors més, entre ells David Caballé.

A falta de 15km, mentre feiem el mateix recorregut que a l'anada (ja que es repetia), hem vist que teniem a l'escapat a tiro de pedra. Potser ho vam vere molt fàcil i pensavem que l'agafariem, però vam baixar massa el ritme i li vam donar les ales que li donarien la victoria. Mentre els 6 bikers en persecució vam començar a passar relleus, però vigilant-mos, fins que al entrar a la curva del pabelló ha començat l'sprint, agafant-me a la cua del grup. He iniciat l'sprint des de detràs de tot i he pogut remontar fins la segona plaça de l'sprint i tercer de la general final.

Fins aquí tot bé, però ahir dilluns la sorpresa va ser meva la veure que a la classificació hem van possar el 6é i a Pep el 9é. Vam estar trencant-nos el cap tota la tarde, fins que Pep va saver trobar l'explicació: els "xips".

Un cop finalitzada la prova

Com el crono s'activava al passar per sota de l'arc de meta i va haver gent que va arribar a l'sprint al mateix temps que jo o que Pep i que van iniciar el crono uns segons després d'haver-lo iniciat nosaltres anaven amb aquesta ventatja, ja que els primers kilómetres són neutralitzats i 2 segons no són significatius d'aquesta manera.

MORALEJA: el proper any ens esperarem 30" a la sortida de manera que al recuperar-los al moment anirem amb 30" de ventatja amb els primers. Aquests de l'organització no s'aclaren, un any perquè no tenen xips i no els hi surten els contes i un altre any, amb els xips tampoc els hi surten bé els contes. Hem queda el consol de saber que realment vaig fer el tercer i Pep el vuité i que vaig tindre prou bones sensacions.