PREPARANDO LA EXCURSION A ZARAGOZA

Durante los últimos días he podido salir con la bici de carretera y reencontrarme de nuevo con esa sensación de aire fresco y velocidad que no sentía desde finales de octubre. También he rememorado, gracias a Pau Marzá de MB2Training, la dureza de las series en carretera: que si series atrancado, series explosivas, series pre-puerto,...

Por estas Navidades voy a estar en Zaragoza, de modo que la comodidad de conocer la zona por donde seguir haciendo series y tener las distancias "apamades" la pierdo, lo que provoca que en muchas ocasiones acabe abortando la salida a mitad del recorrido. Pero no todo es malo, la sensación de explorar un nuevo territorio, nuevas carreteras, nuevos y diversos paisajes, también compensa todo lo demás. La pena que no tengo a mis COMPAÑEROS A PIE DE PUERTO con quien compartirlo.

Cambiando de tema, por lo que se refiere a mi condición física, la verdad que tengo muchas dudas. Mientras muchos compañeros me dicen que estoy fuerte, la sensación sobre la bicicleta en un 90% de las veces no es la de sentirme "hipar", los vatios me arrojan resultados que me hacen dudar (para lo bueno y para lo malo), por lo que debería perder más tiempo analizándolo, por cierto, un tiempo del que apenas dispongo, y para más INRI, lo que más me termina de joder es la balanza. No consigo controlar el peso, sigo por enzima de mi peso de las últimas temporadas en estas mismas fechas, intento controlar las comidas (aunque siempre cae alguna marranada), pero el dichoso peso sigue jorobando. A veces pienso que ya será la edad. Estar más cerca de los 40 que de los 30 deberá tener alguna pega, no?
Bueno, no agobio, ni me agobio más.
Hasta la próxima MANGANSIOS!!!

YO Y MI MINI YO

Avui ha estat un d'aquells entrenos que no tens ganes de patir, perqué penses que les cames picaran molt del dia anterior, però et sorprens quan et posses de peu al primer, al segon, al tercer,..., repetxo i veus que no piquen tant com t'esperaves. Per tant, si P-->Q, es a dir, com no picaven les cames, he apretat més del que tocava, i per tant si Q-->R, es a dir, demà picaran de veritat. Jojojojojo.
En general la setmana va passant com sempre, amb la rutina dels alts i baixos de moral. Ja està sent una constant, pel que veig i recordo del blog. Dies de trovar-me molt motivat i d'altres de sortir sense ganes i sortir més a la força que menos. Sort que de tant en tant me trovo en alguna rabossa i m'ajuda a apretar-me a les sèries i el patiment compartit ja no es tant.
Doncs bé, tornant a la sortida d'avui, he finalitzat a més, sobretot de moral, fent-se gairebé de nit i tenint ganes de seguir (sino fos per la feina...), disfrutant dels diferents ambients i paissatges d'avui. he xalat i avant, tu!! Com dirien per allí baix on està el meu Bro' al qui trovo molt a faltar a l'hora de fer sortides. Sort que anem quedant els caps de setmana.
Una novetat és que les bieles amb l'SRM estan a punt d'arribar i per tant, ademés de poder entrenar en watts, podré re-estrenar les GIRO Empire, i la roba Castelli. ARGHHHHH!!!!!

Avant i canvi MANGANTES

EL PODER ESTA EN LA FUERZA

Pero cuidado con el reverso de la fuerza, el LADO OSCURO.
Que dura està fent-se aquesta pretemporada, buscant el "power" i mantenint-me apartat del "reverso tenebroso". Quan semblava que començava a agafar el "flow" sobre la bici, adaptant-me a l'agonia i les sensacions de sofriment, que aquest esport comporta durant els entrenaments en solitari, apareix de sobte una banda de negativitat física i mental que m'esta donant prou per c...
Menos mal que amb les sortides en grupeta va passant un poc part d'aquest mal rotllo i sembla que carrego un poc les piles. Sort que avui és divendres i demà ja toca sortida en grupeta de MANGANTES, amb la presencia de Luigi que no f@llarà (però li falta poc juasjuasjuas), i la resta de la companyia estaran a l'espera del whats per a quedar.
Per una altra banda ja s'estè perfilant la continuïtat del CCCS per al 2016 amb noves incorporacions, noves col·laboracions i d'altres que es mantenen, com és el cas de FÀBREGUES, a qui, personalment li estic molt agraït en ajudar-me a mantenir la il·lusió amb l'adquisició de material per està a l'última, i per supost al seu equip de ventes i taller, "chapeau".
Bueno bon finde COMPANYEROS A PIE DE PUERTO.

JA EL TENIM AQUÍ, BRUUUUU

Si xiquets, el fred ja està aquí de fa uns dies, i ens ha vingur a veure per a quedar-se una temporada. Sols espero que no vingui acompanyat del ser cosí "el vent", que sol donar bastant del c..
Per si o per no, jo ja he passat per Fabregues (un dels nostres sponsors aquest 2015) i m'he "agensiat" un parell de amarretes tècniques, i oro no caigue alguna equipació completa de Castelli. La veritat que me vais quedar gratamente impressionat amb tot el material que tenen. Alguna direu: "és una mica car, no?", però jo us diria: "recordeu lo malament que es passa quan corones un port i inicies la baixada i el fred comença a penetrar, o quan fas un pit-stop i et quedes com un pardalet a les 5 del mate amb tota la rosada a sobre?" Donas, per que cal patir si hi ha solució.

Bueno, canviant de tema. Anem a lo que ens interessa, les sortides i els entrenaments. La veritat que la passada setmana va ser un poc desastrosa, ja que entre setmana, excepte el dimecres,  la resta de dies vais fer campana, però dissabte i diumenge vaig complir.
Dissabte frutilla BTTera per la zona de la Raval i Mig Camí amb la companyia de Luigi i l'infiltrat de Pau (que sorbet va el puta), i diumenge vam anar per la zona d'Horta de Sant Joan a recodar antigues rutes per la zona del Mas de la Franqueta. Tenim un territori espectacular!!!! Claro, com entre setmana no vais apretar, els 2 dies que vais sortir tenia flow i xispa.

Tornant a canviar de tema, com estío xalant amb el iTunes: Pennywise, Lagwagon, NOFX,..., ufffff quins records. Menuda época, jojojojojojo.
I finalment per acabar, donar ànims a la familia Puyo, ja que apuesta tarde del Facebook he vist que el pare de la Cristina ha tingut un accident amb la bici i un cotxe que se l'ha endut per devant. Per desgracia, això és una plaga que no s'acabara mai. Bueno, ànims i a tornar-hi ben aviar.

THE END IS COMING

El final de l'estiuet de Sant martí i d'aquest període de bonança ja està aquí. Tal com anuncien els homes del temps, s'espera una forta baixada de les temperatures, però el que més ens fotrà serà que arrivarà junt amb el vent, bufffffff.
De moment "que nos quiten lo bailao". Per si o per no, ahir ja vaig disfrutar d'una bona ruteta, això si, sense tocar snedera, que anant sol no m'en fio (juas,juas,juas). Vaig anar a fer la volta curta per Font de Tita i Fullola disfrutant com sempre del paissatge, finalitzant amb una ascensió xatarrera al parc eòlic. Que malament que estic físicament, quants de bollicaos i donnuts me falten per a trovar el bon ritme i les sensacions,...

A FALTA DE COLL DE SOM

Aquesta tarde Pau Marzà (MB2Training) m'havia preparat un petit test a Coll de Som, però la tardança amb el canvi de bateria del SRM, ha fet que busque una alternativa. Pues així ho he fet, m'he col·locat els auriculars i amb el iTunes i començant amb Slayer i finalitzant amb Nirvana, m'ha passat la tarde volant, excepte per l'interminable agonia durant el test, of course.

He decidir anar al parc eòlic i pujar per la pista de la font de la gràcia a un ritme d'aproximació suau, aprofitant per desenboirar el cap i disfrutar de les maravillosos vistes de les tardes de tardor que aquest canvi climàtic ens està oferint.

Els resultats del test queden per a Pau Marza (MB2Training) i per a mi, jajajaja.

Llevat d'un petit percance d'un motoriste que ha envahit el meu carril mettre feia la pujada, la resta de la tarde ha estat espectacular. No sé si soc jo, segurament que no, serà la Felt Edict Nine, i en especial el flow que deixa la humitat d'aquestes tardes de novembre sobre el terra, que fa que cada cop tinguis més ganes de seguir pedalant.

AVANT i CANVI MANGANTES!!!!!!

CERO AGONIA, CERO AGOBIOS, PURA DIVERSIÓ

No tardaré molt en canviar de paré, però ara mateix són els records i sentiments que me venen al cap després d'aquest cap de setmana, amb la 15ena Trobada de Xerta.
No sé si serà perquè aquesta trobada és la primera després de l'aturada de la temporada i estem a l'inici de la nova campanya i tinc moltes ganes de sortir amb bici sense agobios i amb amics amb els quals habitualment no puc coincidir degut a que practiquem diferents disciplines dintre d'aquest mateix esport. No vull deixar de banda tampoc el magnífic treball realitzat pels organitzadors de la marxa, ja que es curren uns recorreguts que et deixen sense paraules, i sobretot en aquesta darrera edició.
Poc a poc les sensacions van millorant, tot i que en 48h toquen de nou les sèries "the death" a PAM. Mentre les autocàrregues les vaig soportant millor i noto como vaig adaptant-me. El que segueixo sense portar massa bé és l'alimentació. A veure si hem posso un ultimatum i me centro d'una vegada. Mentre seguirem somiant amb el 2016. MANGANTES!!!