miércoles, 7 de julio de 2010

LO QUE S'HA DE FER

Avui m'he aixecat a les 6:00h del matí, després de no dormir massa bé per la calor, per anar a entrenar, ja que he de fer mil i una per treure algo de temps. Total que he sortit a les 6:30h del matí, amb no massa fresca, fins les 8:30h, ja que a les 9:00 tenia hora amb la fisio del patrocinador EMAC Salut (que sempre me deixa com a nou), i a les 10:30h ja tenia pacients a la meva consulta de podologia.

Com veieu en tinc un fart per poder treure alguna hora de l'agenda, ja que a la tarde tinc consulta a Roquetes de 14:30 fins les 21:00, a sopar i a dormir.

Encara que no ho sembli a les 8 del matí ja feia una calor i una xafogor que et deixava aplastat a l'asfalt, semblava que fossin les 12h del migdia. Menos mal de la recompensa de la fisio. Demà a veure d'on puc treure temps.
Avant i canvi.

martes, 6 de julio de 2010

UNA ALTRA VEGADA SERÀ

JODEEEEEEEER!!!!!! Vaya temporada que porto pel que fa als campionats, sembla que no soc home d'aquest tipus de cursa. Als de Catalunya a Tavascan vaig perdre 2 dels 4 tornillos dels plats i als Provincials a la Fatarella trenco la cadena. Vaig estar revisant la mecànica el dia antes per no tenir cap ensurt, ja que vaig tornar a possar el plat de 42 dents que hem va fallar a Tavascan, però aquest cop amb Loctite als tornillos per evitar perdre'ls. Durant la cursa les sensacions van anar millorant a mesura que passaven les voltes. Al principi vaig tenir un fart per aguantar la roda, primer de Pep que va possar un fort ritme de sortida i desprès de Juncosa, però poc a poc tenia la sensació de que anava amb un pel més de forces del que hem pensava. Mecànicament no vaig tenir cap problema, però en l'últim pas per la zona tècnica vaig notar en un parell de pedalades que me saltava una corona, i al arrivar al inici de la pujada dura del principi se'm va ocorrer mirar als palts i vaig vere que hi havia un eslabó obert. Només començar la pujada vaig possar el pinyo gran, però a la segona pedalada, crash! Adéu al Campionat i a l'Open. A partir d'aquí llàgrimes, impotència i ràbia, ja que encara que no ho sembla, he de fer grans sacrificis de feina i sobretot de la familia, per poder treure algo de temps per fer algun entrenament. Ara les motivacions que hem queden tan sols són per al Campionat d'Espanya (creuaré els dits) i per a la Copa Catalana. Pel que fa a la cursa res més, tan sols felicitar als campions i donar-li la raó a Joan Andreu, sempre se li quedarà un bon record de la Fatarella.

No tot són males noticies. Aquest matí he parlat amb Carni i he notat que estava prou animat i això m'ha alegrat molt, espero que es recuperi aviat, ja que necessitem un rival de les seves característiques per a motivar-nos. Ànims!!!

Avui a l'hora de dinar he sortit un rato i quina calor que feia. No se com es pot aguantar.

Avant MANGANTES.