jueves, 19 de agosto de 2010

CASI LO CONSIGO

Esta mañana después de salir de la guardia y llegar a casa me disponía a salir a entrenar, pero nada más ponerme la ropa, zapatillas y abrocharme el casco ha caído la de Dios. De momento he pensado que sería cosa de pocos minutos, ya que no se veía el cielo muy negro, así que he decidido esperar y aprovechar para hacer labores en casa. A los 30' seguía lloviendo, pero ya con menos intensidad de modo que faltaba poco para que parase la cosa, aunque el cielo no parecía querer darme tregua.
Si voy a la derecha de Tortosa (Coll de l'Aba)
Si voy a la izquierda de Tortosa (falda del puerto: Caramella-Lloret)
A los pocos minutos ha parado de llover de modo que he aprovechado para salir y dirigirme con la BTT para la zona de la Caramella y Lloret para hacer un calentamiento y aprovechar la pista del canal viejo para hacer las series que me tocaban.
Panorámica de la falda del puerto y la pista "monegril" del canal

Durante los primeros 40' no ha llovido, pero la humedad ambiental que había ha hecho que me empapara de igual modo.
A poco de empezar las series he tenido la desgracia de romper un radio de la rueda trasera haciendola un poco menos rígida en los acelerones, cosa que me ha preocupado e incluso me ha hecho pensar en ir para casa y cambiar la montura por la TIME, pero al fin he decidido continuar.
Las series sin problemas, con mejores sensaciones de lo esperado, subiendo de pulso con facilidad y recuperando muy bien.
Después de finalizar las series 30' más de rodaje suave para llegar a casa y ha sido en ese instante cuando he pillado un chaparron de unos 4' que me ha dejado como una sopa. Ya sabía yo que no me libraría tal y como estaba el cielo.
Los datos del Garmin para el entreno de hoy son: 2h21'; 126ppm; 61.6km.
Mañana para variar consulta de mañana y guardia de tarde hasta el sábado a las 9:00h.
Después del chaparrón de la tarde sobre Alfara de Carles

Avant Mangantes

martes, 17 de agosto de 2010

ESTIC DISFRUTANT

Avui m'he descarregat la versió Premium del Training Peaks i en un ratet he estat analitzant dades i mirant els entrenos al google maps i demés. Aquí us adjunto el circuit de BCN dels Campionats d'Espanya de XC, amb la gràfica de l'entreno:







Aquí està l'entrenament d'avui amb les series que hem tocaven. Les sensacions han estat un poc rares, ja que fins que no he començat les series no estava massa animat psicològicament, inclús he pensat en tornar cap a casa quan encara no havia arribat a Tivenys. Avui finalitzava una llarga jornada de 48h ininterrompudes de treball. Les series les he fet patint (com sempre), però la tornada cap a casa la sensació era extranya, ja que anava pedalant sense fatiga a les cames, però les pulsacions per a aquella sensació a la cama era massa elevada. P. ex: rodava pel pla de cara a vent a +/-105rpm; 33-34km/h; 145ppm, i a sobre quan he fet el repetxo de Xerta o el d'Aldover enseguida m'he possat a 160ppm, quan en altres condicions hem costa moltíssim arribar-hi. Ha de ser del cansament acumulat que porto de feina.


En total m'han sortit: 2h10'; 66.9km; 132ppm; 95rpm.


Demà per a variar......................GUARDIA.

domingo, 15 de agosto de 2010

UFFF!!! MENOS MAL QUE JA HE ARRIBAT

Això és el que vaig pensar ahir la tarde-nit quan arribava a casa dels meus pares (que és on tinc la flota de màquines) després de la volta amb BTT.
A les 16:30h de la tarde deixava la casa dels meus pares direcció la Via Verda per fer una "macro" que feia temps que hem voltava pel cap. De moment només creuar el pont del Mil.lenari ja vaig veure que la cosa seria algo complicada, ja que feia algo de vent direcció Nord-Sud, de manera que l'anada pels túnels i via verda seria bona, però la tornada,.......
D'inicis tranquil fins Xerta, on vaig seguir per la via com si fes la "Marxa del Riu" i tot just passar els túnels de l'estació de Benifallet, el primer "Mortirolo" que et porta fins la carretera secundaria de Prat a Pinell. Només començar la pujada vaig comprovar que la ruta seria llarga i dura perquè les sensacions bones de l'inici de la ruta s'esfumarien al fer els primers metres d'ascens.
Un cop a la carretera segueixo la pujada per una antiga ruta (de quan era cadet) que et porta fins al Cap de la Costa de la Fontcalda, això si, passant per una zona de mortirolos amb curves encadenades, algún tram de descans i una sendera/trialera que s'acava fent a peu els últims 8 minuts. Un cop feta la primera ascensió dura tocava disfrutar d'unes espectaculars vistes, a la vegada que veus tot el que has de pujar.
Cap de la Costa


A l'arribar a la Fontcalda primera parada tècnica per omplir d'aigua i seguir amb la pujada d'aprox 3km per asfalt (mentre pujava l'asfalt vaig veure a la meva esquerra una pujada de terra que crec que fa cap al mateix lloc i que verficaré a la pàgina del ICC).


Espectacular imatge



Va ser coronar Prat i seguir direcció Xerta per la part dreta de la carretera fins trovar l'encreuament de la pujada al Montsagre. Durant els primers minuts havia recuperat algo de força i xispa, fents els primers metres amb el plat gran, però pronte va acabar-se el combustible i va començar el calvari. Pujava com quan estas mort en pala, lo típic que fas uns metres i de cop has de deixar de pedalar per recuperar-te. A tot això, ja eren les 19:00 i començava a dubtar de si arribaria bé, de manera que plat de 32 i jugant amb el pinyos 28-32 per tal d'arribar fresc i conservar per a la tornada de cara a vent fins Tortosa. Un cop finalitzada la llarga ascensió nova parada per agafar una instantànea menjar i seguir, ara si, tocava una baixada llarga que hem conduiria direcció a Paüls, i allí on la baixada fa un fals pla i continua amb un petit repetxo, agafar el camí a mà esquerra per seguir baixant fins la carretera de Prat de Conte.

Territori comanxe de Pau Trumer



Lo que me queda encara



Tot seguit agafaria l'entrador del GR que esta just al costat del pontet i que passa per una granja, per fer la senda que va pel costat del barranc que es feia a la trobada de Xerta (dels companys de la Moleta) i d'allí tornar a pujar en buscar de la carretera, però,....., quan començava la pujada en busca de la carretera van arribar els calambres a la cama esquerra i vaig haver de parar un parell de minuts (gel+aigua) i intentar seguir poc a poc. "Uf sembla que m'he recuperat, seguim". Un cop he arribat a la carretera tan sols hem queda la baixada fins l'Assut i de nou la planejada fins Tortosa, però aquest cop per la vora del canal.
Al final arribo a casa amb 4h; 90km; 137ppm; 1700m de desnivell i una pàjara com d'aquí a demà. Vaig estar més d'una hora per a recuperar-me, feia temps que no l'agafava tan forta, vomitant, gelat de fred, amb mal de panxa,..., uff que mal.
Avui diumenge toca recuperar ja que estic de guardia, i com demà dilluns també hem toca guardia no tindré altre remei que seguir recuperant.
Això es tot MANGANTES.

Impressionant la foto que he recuperat (sense paraules)

Avant i canvi.