UFFF!!! MENOS MAL QUE JA HE ARRIBAT

Això és el que vaig pensar ahir la tarde-nit quan arribava a casa dels meus pares (que és on tinc la flota de màquines) després de la volta amb BTT.
A les 16:30h de la tarde deixava la casa dels meus pares direcció la Via Verda per fer una "macro" que feia temps que hem voltava pel cap. De moment només creuar el pont del Mil.lenari ja vaig veure que la cosa seria algo complicada, ja que feia algo de vent direcció Nord-Sud, de manera que l'anada pels túnels i via verda seria bona, però la tornada,.......
D'inicis tranquil fins Xerta, on vaig seguir per la via com si fes la "Marxa del Riu" i tot just passar els túnels de l'estació de Benifallet, el primer "Mortirolo" que et porta fins la carretera secundaria de Prat a Pinell. Només començar la pujada vaig comprovar que la ruta seria llarga i dura perquè les sensacions bones de l'inici de la ruta s'esfumarien al fer els primers metres d'ascens.

Un cop a la carretera segueixo la pujada per una antiga ruta (de quan era cadet) que et porta fins al Cap de la Costa de la Fontcalda, això si, passant per una zona de mortirolos amb curves encadenades, algún tram de descans i una sendera/trialera que s'acava fent a peu els últims 8 minuts. Un cop feta la primera ascensió dura tocava disfrutar d'unes espectaculars vistes, a la vegada que veus tot el que has de pujar.

Cap de la Costa

A l'arribar a la Fontcalda primera parada tècnica per omplir d'aigua i seguir amb la pujada d'aprox 3km per asfalt (mentre pujava l'asfalt vaig veure a la meva esquerra una pujada de terra que crec que fa cap al mateix lloc i que verficaré a la pàgina del ICC).

Espectacular imatge

Va ser coronar Prat i seguir direcció Xerta per la part dreta de la carretera fins trovar l'encreuament de la pujada al Montsagre. Durant els primers minuts havia recuperat algo de força i xispa, fents els primers metres amb el plat gran, però pronte va acabar-se el combustible i va començar el calvari. Pujava com quan estas mort en pala, lo típic que fas uns metres i de cop has de deixar de pedalar per recuperar-te. A tot això, ja eren les 19:00 i començava a dubtar de si arribaria bé, de manera que plat de 32 i jugant amb el pinyos 28-32 per tal d'arribar fresc i conservar per a la tornada de cara a vent fins Tortosa. Un cop finalitzada la llarga ascensió nova parada per agafar una instantànea menjar i seguir, ara si, tocava una baixada llarga que hem conduiria direcció a Paüls, i allí on la baixada fa un fals pla i continua amb un petit repetxo, agafar el camí a mà esquerra per seguir baixant fins la carretera de Prat de Conte.

Territori comanxe de Pau Trumer

Lo que me queda encara

Tot seguit agafaria l'entrador del GR que esta just al costat del pontet i que passa per una granja, per fer la senda que va pel costat del barranc que es feia a la trobada de Xerta (dels companys de la Moleta) i d'allí tornar a pujar en buscar de la carretera, però,....., quan començava la pujada en busca de la carretera van arribar els calambres a la cama esquerra i vaig haver de parar un parell de minuts (gel+aigua) i intentar seguir poc a poc. "Uf sembla que m'he recuperat, seguim". Un cop he arribat a la carretera tan sols hem queda la baixada fins l'Assut i de nou la planejada fins Tortosa, però aquest cop per la vora del canal.
Al final arribo a casa amb 4h; 90km; 137ppm; 1700m de desnivell i una pàjara com d'aquí a demà. Vaig estar més d'una hora per a recuperar-me, feia temps que no l'agafava tan forta, vomitant, gelat de fred, amb mal de panxa,..., uff que mal.
Avui diumenge toca recuperar ja que estic de guardia, i com demà dilluns també hem toca guardia no tindré altre remei que seguir recuperant.
Això es tot MANGANTES.

Impressionant la foto que he recuperat (sense paraules)

Avant i canvi.