RECUPERANDO EL TIEMPO

Como hace mucho que no escribo nada en el blog, he pensado en añadir algunas fotos que ilustren un poco lo más interesante de estas últimas semanas.

Por lo que se refiere a los entrenos, no soy tan constante como Alex, Betalú o Zugasti a la hora de poner lo de cada día, eso no quita que no pueda entrenar. Mi progresión ya la veis en las carreras.

Reunión del Catalunya Sud, arreglando el mundo

Reflexionando

Mis mejores momentos de relax con Hugo


Nuevo fichaje para la sección de fotografía Bea Marrasé (official reporter)

Salida previa a Corro d'Amunt, que guapo vas Alex

Que relajados estais MANGANTES!!!!

Es lo que tiene trabajar de enfermero. Ves cosas prohibidas.

TODAVÍA ESTOY AQUÍ

Aunque hace casi un mes que no escribo en el blog, he seguido entrenando (como y cuando puedo), eso si, la malloría de los entrenos en el rodillo.
Desde el 12 de febrero hemos disputado las dos últimas sociales de la Canonja i la de Montroig, con resultados dispares, ya que aunque siento que estoy algo mejor de forma que en años anteriores y que estoy algo más fino (por comer poco, no penseis que es de hacer horas), el estrés del trabajo no me deja recuperar de la sobrecarga de cuádriceps. Es cierto que ultimamente he visitado a mi fisio del spónsor, EMAC Salut, pero al segundo entreno consecutivo vuelvo ha estar igual. El dolor de piernas no me deja seguir machacando cuando tengo que hacer series, lo que significa que muchas veces no puedo superar las 155ppm (increible pero cierto).
Mañana si el tiempo acompaña y no hay ningún contratiempo, saldré con el amigacho y presidente del CCCS, Pep Vizcarro. A ver si nos apretamos un poco y veo que sensaciones tengo, ya preparándonos para la primera importante en Banyoles.
Un saludo desde Gandesa, que para variar, estoy de guardia. Avant i canvi.

QUE MÁS PUEDO CONTAROS

La verdad es que con el tiempo que está haciendo, pocas alternativas tenemos a parte de hacer rodillo. Ayer me aventuré a salir con la de carretera, ya que parecía que no hacia mucho viento, pero a los pocos kilómetrso pude comprobar que era un espejismo, debía de estar en el ojo del huracan. Tan sólo pude llegar a la rotonda de la Galera, y si la ida había sido de penuria, la vuelta no quiero ni recordarlo. Rachas de viento que me hacian ir a menos de 70 pedaladas y con el plato pequeño y los piñones de arriba. Total que me conformé con 1h15' de rodaje variado, para después visitar a la fisioterapeuta del patrocinador EMAC Salut.

Hoy como la cosa iba del mismo palo, viento para parar un tren, ya no he querido hacer ninguna prueba y me he subido al rodillo para hacer las series que mi buen amigo y entrenador, Sergio de Torres, me había puesto. Al final 1h15' de rodillo, 138ppm de media.

DE ESTRENO

El més destacat dels últims dies, la nevada impressionant que ens ha tocat. Jo diumenge vaig tenir que pujar de guardia a Horta de St Joan, i la neu que hi havia era impressionant. Jo pujava amb la intenció d'intentar fer una caminada pel recorregut que tinc marcat al poble, pero veient la neu acumulada i les plaques de gel dels carrers, vaig preferir quedar-me tirat al sofà mirant el digital.

Avui he decidit sorti en la BTT, ja que les ratxes de vent eren prou considerables, i ademés tenia ganes d'estrena la nova maquineta que ens va portar els reis de l'Esplai als tres membres del C.C.Catalunya Sud.

Només sortir i fer les primeres pedalades ja he notat les series de rodillo d'ahir (creia que no serien tan dures i que ja m'hauria recuperat). La ruta escollida ha estat per la zona de l'Ardiaca, Coll de l'Alba, Mas de Cuello i Barranc de la Font de la Gracia i demés zones que no conec el nom. He flipat ja que per la zona del Coll de l'Alba encara hi quedaven restes de neu a les ombries, però es que per la part més alta encara he passat per zones on la neu estava més present que no la pedra i la muntanya. Quina nevada que va fotre!!!

Bueno l'entrenet ha estat bastant dur per l'orografia de la ruta escollida i perquè avui hem tocaba exprimir-me bastant, sobretot a les pujades.

Les sensacions de la bici han estat bastant dispars. Per una banda flipaba la rigidessa que es nota al pedalar de peus i en pujada. La rigidessa que transmetia a les pujades no era la que es notaba a les baixades, ja que sembla que amortigua prou els impactes. La part dolenta de les sensacions d'avui ha estat que les cales i les sabates ja tenen kilòmetres i no acabava de pedalar bé, anava un poc incòmode.

De les 2h (clavades en tacha) que he fet, fins que no he portat 1h15' no m'he començat a notar acoplat a la bici, però tampoc ha estat una cosa fora de serie. Suposo que poc a poc ens anirem possant al lloc i ens sentirem millor dalt la bici.

Per cert, canviant de tema, sabeu algo de "radioactivo man"? No se res d'ell des d'un migdia que me'l vaig creuar quan jo pujava a Gandesa de guardia i ell anava pedalant a l'altura de Xerta.

Bé, companyeros a pie de puerto, ens veiem.

EQUIPACIO 2010

Aquesta és la nova equipació pel que fa al casc i ulleres del Catalunya Sud per al 2010. Falten uns quants retocs, però bàsicament són aquestes. Pensareu que el casc es massa aerodinàmic, però com podeu vere ho hem compensat amb uns "flecos" de color fucsia pel voltant, que crearan unes turbulències que serviran per refrigerar-nos. L'únic que ens fa dubtar és el model de les ulleres, si deixar-les tal i com estan a la imatge o demanar-les de cuir negre. Per cert la cinta groga que penja del coll va agafada a les ulleres per si en algun salt inesperat ens salten de la vista, sempre quedaran subjectes (són massa cares com per a deixar que caiguen a terra).

Avant i canvi. MANGANTES

EMPIEZO A ESTAR BURNOUT

Per a qui no conegueu l'expressió burnout, vol dir estar cremat, i es que porto una temporada de feina agobiant, doblant consultes, empalmant amb les guardies i la consulta privada. I tot per cuatre xavos, ja que a l'hora de cobrar arribar la INQUISICIÓ i s'ho endú tot. Vull pensar que tot aquest esforç de feina que estic fent i sacrificant hores amb la familia i hores d'entrenament es vegi compensat algun dia en una plaça fixa per poder titolejar i tocar-me els ous durant tota la jornada de treball, tal com fan els actuals estatutaris.

Pel que fa als últims entrenaments, en sensacions les coses han estat bastant dispars.

Divendres que estava de guardia a Horta de St Joan, vaig aprofitar per caminar pel poble, per un circuit similar al de l'última patejada, amb continues pujades i baixades d'escales i rampes. En total vaig estar 1h30', ja que van interrompre'm per una "urgència". Ho posso entre comentes pee que la veritat es que va ser una capullada. La gent cada cop és més inculta i cagada de temor, a la mínima que tenen tos o mocs, sembla que se'ls hi talla la circulació cerebral i fan tonteries.

Les montanyes del fons Morella

El dissabte per la tarde, a les 16.30h vaig sortir amb la BTT amb el frontal per fer la via verda, ja que sabia que es faria de nit i per allí a penes passa ningú, de manera que podria anar tranquil. En total vaig fer 2h30' i vaig arribar fins a la Fontcalda. Les sensacions de "pujada" bastant bones , ja que vaig estar rodant en molta cadencia i sense passar de les 145ppm, i la veritat es que no sentia sensació de fatiga. De tornada, costa baix la merda corre, i jo anava rapidíssim. Mantenia l'agilitat de pujada o inclús un poc més, i a l'igual que al tram de pujada, no tenia sensació de fatigar-me. Podria haver anat bastant més ràpid, però pensava amb el diumenge, que volia fer 4h i si el dissabte apretava massa diumenge ho pagaria.

Imatge (un poc moguda) dels túnels de la via verda

Diumenge vam fer una sortida, la primera de l'any amb el meu germà Alex. Vaig estar rodant tota l'estona amb el plat petit de carretera i mantenint-me per sobre de les 100rpm, excepte als trams de baixada que m'obligava a possar el 53. Al principi no ho notava, però als tobogans de Rasquera, ja vaig començar a notar les 2h30' del dia anterior, ja que no hem veia amb la suficient frescor. Fins a Mora vaig estar aguantant el tipo i de Miravet fins al Pinell vaig fotre una bona apretada, sempre amb molta cadencia. Del Pinell fins a Gandesa i de Gandesa a Bot i Prat de Conte vaig anar "a bakos". Havia perdut tota la frescor de cames, ja portavem 100km. De baixada fins Xerta encara vaig cremar l'últim cartutxo. D'allí fins a casa, vaig anar evitant els calambres, mantenint agilitat i sense apretar massa, soltant cames. Al final 130km; 4h15; 128ppm; 97rpm.

Dilluns i dimarts massa feina per treure hores, i es que encara que avui dimarts tinc ganes de sortir, inclús de nit, per la via verda, però no vull treure-li aquestes hores a la familia.

NUEVA ACTUALIZACIÓN

Hoy, un gran día y muy especial. Mi hijo ha cumplido la friolera de 1 año. Aquí teneis una foto de Hugo, ya que pronto va a ser un asiduo de las carreras, de modo que ya le conocereis.

Aprovechando que los pacientes de Camp-redó me dan un poco de tregua, puedo retomar mis entrenos en el blog. Como perdí la cuenta de lo que hice anteriormente, os diré que el martes coincidí con el amigatxo Ivan, con quien hacía mucho tiempo que no me cruzaba. Me hizo ilusión volver a rodar con él, aunque fueron pocos los kilómetros, ya que yo terminaba y él empezaba.

"A vore si podem quedar més a sovint i me pegueu un parell d'espolsades entre tu i Betalú per a possar-me un poc a puesto".

Resumiendo un poco los últimos días:

-Domingo 27: caminata por Horta de St Joan. Como estaba de guardia me marqué una ruta por dentro del pueblo, con rampas y escaleras. En total no se cuantas vueltas dí, pero hice aprox 1h30'.

-Lunes 28: titoleo=nada.

-Martes 29: 2h40'. Tortosa-Remei-Bruixes-Tortosa. Este día fué cuando coincidí con el mangante de Ivanovich.

Ivan y el Taliban

-Miercoles 30: series en el rodillo y después gimnasio-ducha-comida y de guardia hasta el jueves a las 8h de la mañana

-Jueves 31: cansado y con pocas horas de sueño, de nuevo series en el rodillo y sin apenas descansar ducha-comida y a trabajar para Camp-redó. Mañana 1 de enero de 2010 de nuevo guardia (si en faré de diners).

Bueno compañeros a pie de puerto. Os deseo un feliz año y que nos podamos seguir picando y charlando por estas carreteras y caminos.