PAS A PAS

Ja portem uns dies de pretemporada i no recordava el dur i obligat en que es converteix tot això. Es temps de fer treball invisible, pensar en objectius, planificar temporada amb el trainer, tornar a la senda de la correcta alimentació, ja que no se els demés, però jo aprofito sempre per fer i menjar tot allò que ho tnc "prohibit" durant la resta de l'any. També és temps de rutes llargues amb pausa i tranquilitat, disfrutant de les maravelloses vistes que ens ofereix la tardor, amb els impresionants contrasts de colors verds, grocs, vermells, foscos i clars.
De moment vaig sumant hores, tot i que són molt poques, buscant de nou el feeling sobre la bici a la vegada que aprofito per desbloquejar el cap de preocupacions diverses que ens afecten a tots durant el dia a dia. Així que seguirem treient-li tot a la Felt.

Disfrutant de les bondats de la Time

Feia més d'un any que la tenia a la venta, sense cap resultat, i avui he tornat a treure-li la pols. La forma fisica no es la mes indicada per exprimir-la tant com et demana, pero la veritat que es un cuadre de competició. La rigidesa i la geometria fan que et vaigues apretant mes i mes, es un míssil.
Bueno avui hem aprofitat per anar perfilant la propera temporada amb un projecte que te molt bona pinta i que ens farà renovar les il·lusions. Poc a poc anireu assabentant-vos.
Fins llavors, avant i canvi. MANGANTES

MÉS D'UN ANY SENSE ESCRIURE

Ja fa més d'un any que no dic res pel blog i es que m'es impossible actualitzar-lo per falta de temps, a pesar de que pel facebook sempre vaig colocant alguna tonteria.
Bueno a veure si com a propòssit de la propera temporada 2016 me puc possar un poc les piles i vaig escrivint de tant en tant.
De moment hi ha poc que contar. He començat la "pre" fa una setmana amb un parell de sortides amb la de carretera i un parell de dies de rodillo, com sempre per falta de temps.
Hi ha molts dubtes de com anirà el proper any, entrenaments, spónsors, feina,...De l'únic que estic segur al 100% d'aquest inici de temporada es que estic en el pitjor estat de forma que he tingut mai, o com a mínim que recordo.

SEMPRE ESTEM PLORANT

La veritat es que últimament porto unes setmanes que no donen per a res més que plorar. Entre la falta d'hores per poder entrenar i altres històries que no venen al cas, el meu rendiment esportiu va de mal en pitjor.
Surto menys dies dels que hauria, i els pocs que surto vaig tan malament que no puc ni complir amb les indicacions del meu nou preparador Pau Marzà de Recusport Training. La "sort" es que ara s'aproxima un canvi, tant a nivell laboral, com a nivell mecànic, ja que la nova màquina està a punt d'arribar (amb un mica de sort està setmana) i ja la podré disfrutar a la Xallenge de Serós, tot i que no al 100%, ja que desde el mes de novembre fins al dia d'avui he hagut de fer tans canvis de bici que no he arribat a adaptar-me a res.
Primer va ser la venta de la BMC 29" al bon amic d'Albert Adell, que li està treient un suc impressionant (com xales cabró). Desde llavors he estat entrenant en la SantaCruz Blur de 26" que tenia el meu germà a la reraguarda i que gràcies a ella he pogut anar entrenant en BTT. El segon canvi va venir quan el l'últim cap de setmana de novembre vaig ser atropellat mentre circulaba de casa meva a casa els meus pares amb la BMC de carretera per fer el canvi i agafar la BTT per anar a la marxa de Sta Bàrbara. Sort que com sempre (qui guarda quan pot gasta quan vol) tenia una TIME NXRS a la reraguarda. Fins llavors la tenia empaquetada i disposta a viatjar a qualsevol punt de la península, ja que la tenia a la venta, però aquest contratemps ha fet que fins ara sigui la meva arma per entrenar en carretera. Però aquíno s'acaben els canvis. Per la cursa de Tivissa vaig haver de treure-li la pols a la CANYON de carbono de 26" que també teniem en venta, per tal d'afrontar amb més bones condicions les següents curses fins que arribes la FELT. Com veieu un munt de canvis i un munt de bicis que tenim "per si un cas" (juasjuasjuas), però que preferiria haver-les pogut vendre.
Així que ja sabeu, si hi ha algú dispost en comprar de 2ona mà....

JA ESTAN AQUI

Bueno xiquets, després de totes les novetats del Club, nou entrenador (Pau Marzà), un atropellament, i molta feina, la XALLENGER ja ha arribat. Aquest proper cap de setmana comença la Xallenger 2014 tal com va acabar al 2013, amb la prova de Tivissa, on l'amic Josep sempre ens acull amb els braços ben oberts.

La pretemporada aquest any ha tingut alts i baixos, poder més baixos que alts, amb alguna espurna de bon estat, però molt lluny de l'ideal. A sobre, he tingut problema amb la màquina, ja que per aquest 2014 havia decidit tornar a lo meu, les bicis de doble suspensió, però degut a endarreriments en la seva fabricació (suposo) i que els xinessos estan gastan tot el carbono del món, encara no la tinc en possessió. Resultat de tot això ha estat el fet que les sortides amb BTT han estat amb una clàsica de 26". A veure que passa per a la cursa. De moment firmaria amb el resultat de l'any anterior.

Però no tot són coses negatives. Aquest any s'ha ampliat la familia del CC Catalunya Sud, amb la incorporació d'alguns amics com Xavier Jornet, Mario Solé, Juanjo Adell.

Bueno això es tot de moment.

AVANT I CANVI MANGANTES!!!

HEIIII!!!!!! MENOS MAL QUE YA LLEGARON

Después del gran debacle que resultó ser para mi la prueba de Aguilar de Segarra, me planteé muchas cosas, la mayoría de ellas en carrera, ya que como perdí la concentración de la competición fuí replanteando varias situaciones.

A partir del lunes siguiente, y siguiendo las órdenes de mi preparador Sergio Detorres, hice dos cambios: en el ritmo de pedaleo, y sobretodo autodescartándome de la general del Open de la Comunidad Valenciana, ya que había fallado en 2 de las 3 pruebas disputadas, de modo que me quitaba algo de presión. Esa semana fuí encadenando entrenamientos duros, sin preocuparme por si estaría demasiado cargado de piernas para el sábado en Banyeres de Mariola, con la opción del domingo de Banyoles o Seròs.
En Banyeres correr sin presión hizo que todo lo que iba adelantando siempre era positivo. Las sensaciones en las piernas también fueron de menos a más, aunque en la última vuelta tuve amagos de calambres. Al final 3º con muy buen sabor de boca.
A la mañana siguiente la mejor opción terminaria siendo Seròs por varios motivos, pero el principal era que estaría en casa antes de la 13h, que no quería pasar un finde entero sin estar con la familia. Al final en Seròs, volví a mojar siendo 1º. De toda la carrera pagué un poco el hecho de haber corrido el dia antes, ya que las piernas se quedaban sin fuel en las subidas/repechos algo más largos.

La semana siguiente los entrenamientos no han sido de mucha calidad, y me preocupé sobretodo al ver que el miércoles me bajaba del rodillo a los 30' sin ganas ni fuerza ni flow en las piernas. El sábado las sensaciones de Aguilar se repitieron, pero parece que el domingo desaparecieron, ya que volví a subirme al podio, esta vez en segunda posición, detrás de un X. Carnicer que demostró ser el más fuerte con diferencia en la Trencatorrompers de la Pobla de Massaluca.

Podio recorrido largo

PALANTE!!!! NO!!!??? 2.0

Es lo que me sigo diciendo hoy lunes, después de la nefasta carrera que hice en Aguilar de Segarra. Tenía muchas expectativas puestas en esta carrera, sobretodo después de las buenas sensaciones del año anterior, pero desaparecieron nada más empezar en el kilómetro 4.

No sé si han sido las 2 semanas que he pasado medio resfriado, que no he podido cumplir con los entrenamientos o que todavía no termino de sentirme cómodo sobre la bici, lo que provocara que ayer en carrera me estuviese replanteando muchas cosas mientras iba cada vez más atrás. Pero de todo lo negativo siempre debe mirarse lo positivo, así que borrón y cuenta nueva.

Mirando el lado positivo veo que la carrera de ayer fue un trabajo psicológico al 100%, ya que a los 10’ me hubiese dado la vuelta, o en el kilómetro 35 cuando llegaron los calambres, o cuando veía que no tenía fuerzas para seguir pedaleando. Aún así, le gané la batalla al coco.

Siguiendo con lo positivo he podido comprobar entre otras cosas que el plato pequeño que llevo es quizás demasiado pequeño, ya que el salto que hace desde el 38 es muy brusco.

Más positivo. Los neumáticos  X-KING funcionaron a la perfección, en seco, en barro, en tierra y en asfalto.

Más positivo y sobretodo: debemos seguir trabajando para mejorar.

Bueno dejo imagen de la clasificación máster 30.

AVANT MANGANTES!!!!