CERO AGONIA, CERO AGOBIOS, PURA DIVERSIÓ

No tardaré molt en canviar de paré, però ara mateix són els records i sentiments que me venen al cap després d'aquest cap de setmana, amb la 15ena Trobada de Xerta.
No sé si serà perquè aquesta trobada és la primera després de l'aturada de la temporada i estem a l'inici de la nova campanya i tinc moltes ganes de sortir amb bici sense agobios i amb amics amb els quals habitualment no puc coincidir degut a que practiquem diferents disciplines dintre d'aquest mateix esport. No vull deixar de banda tampoc el magnífic treball realitzat pels organitzadors de la marxa, ja que es curren uns recorreguts que et deixen sense paraules, i sobretot en aquesta darrera edició.
Poc a poc les sensacions van millorant, tot i que en 48h toquen de nou les sèries "the death" a PAM. Mentre les autocàrregues les vaig soportant millor i noto como vaig adaptant-me. El que segueixo sense portar massa bé és l'alimentació. A veure si hem posso un ultimatum i me centro d'una vegada. Mentre seguirem somiant amb el 2016. MANGANTES!!!

AGONIA, PURA REALITAT I DIVERSIÓ

Aquesta setmana ha estat un poc més variada que l'anterior, però bàsicament hi han hagut tres cosetes que voldria destacar.
1- Agonia. Molta gent creu que la pretemporada és el moment on surts a "titolejar" fent hores tranquilament amb els amigatxos, sense preocupacions,... Que si, que és així, però també és una època on vens d'un moment de forma important, gairebé pletòric de l'estiu i la teva musculatura i el teu sistema cardiovascular s'han oblidat de l'esforç i els hi has de tornar a ensenyar. Doncs bé, aquí es on arriba l'agonia. Qualsevol "merda" de pujada es fa duríssima, les cames et cremen més que a la sortida d'una cursa i la respiració va totalment descontrolada. Ja sabeu de que parlo, veritat? I per si aixó no fos prou, has de demanar-li a este cos, que té la condició física d'un Seat 600, que s'espavili, portant-lo poc a poc amb més i més agonia a transformar-lo en un V6, V8 o un TDI, segons cadascú.

2- Pura realitat. Quan parlo de pura realitat faig referencia a això mateix, al fet que tinc la maquinaria rovellada, agarrotada, feta malbé, i quan has de fer treball de Potència Aeròbica Màxima, les cames et fan PIM-PAM-PUM i a la tercera serie et diuen: "a pendre pel...", i et dones conte que tens un llarg recorregut a fer una altra vegada, com gairebé tots els anys.

3- Diversió. Ja ho podeu tenir clar, que si no os per aquesta última, cap de les anteriors valdria la pena. Podria dir que és el 90 ó el 95% de l'esencia d'aquest esport. Ja està claro que uns per competir, uns altres per mantenir la forma física, altres per ligoteo,..., pero tots ho fem perquè en diverteix, en solitari o en companyia.

Resumint, aquesta ha estat ja la 4a setmana després de l'aturada per neumonia, i poc a poc van sortint les hores. Tot i així hi ha una cosa que porto fatal: l'ALIMENTACIÓ, i no serà perquè no tinc bones ajudes al meu voltant com Evelin Mascarell d'EMAC Salut, però és un època de l'any que hem costa molt concentrar-me.

Va aquí ho deixo MANGANTES!!!

PAS A PAS

Ja portem uns dies de pretemporada i no recordava el dur i obligat en que es converteix tot això. Es temps de fer treball invisible, pensar en objectius, planificar temporada amb el trainer, tornar a la senda de la correcta alimentació, ja que no se els demés, però jo aprofito sempre per fer i menjar tot allò que ho tnc "prohibit" durant la resta de l'any. També és temps de rutes llargues amb pausa i tranquilitat, disfrutant de les maravelloses vistes que ens ofereix la tardor, amb els impresionants contrasts de colors verds, grocs, vermells, foscos i clars.
De moment vaig sumant hores, tot i que són molt poques, buscant de nou el feeling sobre la bici a la vegada que aprofito per desbloquejar el cap de preocupacions diverses que ens afecten a tots durant el dia a dia. Així que seguirem treient-li tot a la Felt.

Disfrutant de les bondats de la Time

Feia més d'un any que la tenia a la venta, sense cap resultat, i avui he tornat a treure-li la pols. La forma fisica no es la mes indicada per exprimir-la tant com et demana, pero la veritat que es un cuadre de competició. La rigidesa i la geometria fan que et vaigues apretant mes i mes, es un míssil.
Bueno avui hem aprofitat per anar perfilant la propera temporada amb un projecte que te molt bona pinta i que ens farà renovar les il·lusions. Poc a poc anireu assabentant-vos.
Fins llavors, avant i canvi. MANGANTES

MÉS D'UN ANY SENSE ESCRIURE

Ja fa més d'un any que no dic res pel blog i es que m'es impossible actualitzar-lo per falta de temps, a pesar de que pel facebook sempre vaig colocant alguna tonteria.
Bueno a veure si com a propòssit de la propera temporada 2016 me puc possar un poc les piles i vaig escrivint de tant en tant.
De moment hi ha poc que contar. He començat la "pre" fa una setmana amb un parell de sortides amb la de carretera i un parell de dies de rodillo, com sempre per falta de temps.
Hi ha molts dubtes de com anirà el proper any, entrenaments, spónsors, feina,...De l'únic que estic segur al 100% d'aquest inici de temporada es que estic en el pitjor estat de forma que he tingut mai, o com a mínim que recordo.

SEMPRE ESTEM PLORANT

La veritat es que últimament porto unes setmanes que no donen per a res més que plorar. Entre la falta d'hores per poder entrenar i altres històries que no venen al cas, el meu rendiment esportiu va de mal en pitjor.
Surto menys dies dels que hauria, i els pocs que surto vaig tan malament que no puc ni complir amb les indicacions del meu nou preparador Pau Marzà de Recusport Training. La "sort" es que ara s'aproxima un canvi, tant a nivell laboral, com a nivell mecànic, ja que la nova màquina està a punt d'arribar (amb un mica de sort està setmana) i ja la podré disfrutar a la Xallenge de Serós, tot i que no al 100%, ja que desde el mes de novembre fins al dia d'avui he hagut de fer tans canvis de bici que no he arribat a adaptar-me a res.
Primer va ser la venta de la BMC 29" al bon amic d'Albert Adell, que li està treient un suc impressionant (com xales cabró). Desde llavors he estat entrenant en la SantaCruz Blur de 26" que tenia el meu germà a la reraguarda i que gràcies a ella he pogut anar entrenant en BTT. El segon canvi va venir quan el l'últim cap de setmana de novembre vaig ser atropellat mentre circulaba de casa meva a casa els meus pares amb la BMC de carretera per fer el canvi i agafar la BTT per anar a la marxa de Sta Bàrbara. Sort que com sempre (qui guarda quan pot gasta quan vol) tenia una TIME NXRS a la reraguarda. Fins llavors la tenia empaquetada i disposta a viatjar a qualsevol punt de la península, ja que la tenia a la venta, però aquest contratemps ha fet que fins ara sigui la meva arma per entrenar en carretera. Però aquíno s'acaben els canvis. Per la cursa de Tivissa vaig haver de treure-li la pols a la CANYON de carbono de 26" que també teniem en venta, per tal d'afrontar amb més bones condicions les següents curses fins que arribes la FELT. Com veieu un munt de canvis i un munt de bicis que tenim "per si un cas" (juasjuasjuas), però que preferiria haver-les pogut vendre.
Així que ja sabeu, si hi ha algú dispost en comprar de 2ona mà....

JA ESTAN AQUI

Bueno xiquets, després de totes les novetats del Club, nou entrenador (Pau Marzà), un atropellament, i molta feina, la XALLENGER ja ha arribat. Aquest proper cap de setmana comença la Xallenger 2014 tal com va acabar al 2013, amb la prova de Tivissa, on l'amic Josep sempre ens acull amb els braços ben oberts.

La pretemporada aquest any ha tingut alts i baixos, poder més baixos que alts, amb alguna espurna de bon estat, però molt lluny de l'ideal. A sobre, he tingut problema amb la màquina, ja que per aquest 2014 havia decidit tornar a lo meu, les bicis de doble suspensió, però degut a endarreriments en la seva fabricació (suposo) i que els xinessos estan gastan tot el carbono del món, encara no la tinc en possessió. Resultat de tot això ha estat el fet que les sortides amb BTT han estat amb una clàsica de 26". A veure que passa per a la cursa. De moment firmaria amb el resultat de l'any anterior.

Però no tot són coses negatives. Aquest any s'ha ampliat la familia del CC Catalunya Sud, amb la incorporació d'alguns amics com Xavier Jornet, Mario Solé, Juanjo Adell.

Bueno això es tot de moment.

AVANT I CANVI MANGANTES!!!