JA EL TENIM AQUÍ, BRUUUUU

Si xiquets, el fred ja està aquí de fa uns dies, i ens ha vingur a veure per a quedar-se una temporada. Sols espero que no vingui acompanyat del ser cosí "el vent", que sol donar bastant del c..
Per si o per no, jo ja he passat per Fabregues (un dels nostres sponsors aquest 2015) i m'he "agensiat" un parell de amarretes tècniques, i oro no caigue alguna equipació completa de Castelli. La veritat que me vais quedar gratamente impressionat amb tot el material que tenen. Alguna direu: "és una mica car, no?", però jo us diria: "recordeu lo malament que es passa quan corones un port i inicies la baixada i el fred comença a penetrar, o quan fas un pit-stop i et quedes com un pardalet a les 5 del mate amb tota la rosada a sobre?" Donas, per que cal patir si hi ha solució.

Bueno, canviant de tema. Anem a lo que ens interessa, les sortides i els entrenaments. La veritat que la passada setmana va ser un poc desastrosa, ja que entre setmana, excepte el dimecres,  la resta de dies vais fer campana, però dissabte i diumenge vaig complir.
Dissabte frutilla BTTera per la zona de la Raval i Mig Camí amb la companyia de Luigi i l'infiltrat de Pau (que sorbet va el puta), i diumenge vam anar per la zona d'Horta de Sant Joan a recodar antigues rutes per la zona del Mas de la Franqueta. Tenim un territori espectacular!!!! Claro, com entre setmana no vais apretar, els 2 dies que vais sortir tenia flow i xispa.

Tornant a canviar de tema, com estío xalant amb el iTunes: Pennywise, Lagwagon, NOFX,..., ufffff quins records. Menuda época, jojojojojojo.
I finalment per acabar, donar ànims a la familia Puyo, ja que apuesta tarde del Facebook he vist que el pare de la Cristina ha tingut un accident amb la bici i un cotxe que se l'ha endut per devant. Per desgracia, això és una plaga que no s'acabara mai. Bueno, ànims i a tornar-hi ben aviar.

THE END IS COMING

El final de l'estiuet de Sant martí i d'aquest període de bonança ja està aquí. Tal com anuncien els homes del temps, s'espera una forta baixada de les temperatures, però el que més ens fotrà serà que arrivarà junt amb el vent, bufffffff.
De moment "que nos quiten lo bailao". Per si o per no, ahir ja vaig disfrutar d'una bona ruteta, això si, sense tocar snedera, que anant sol no m'en fio (juas,juas,juas). Vaig anar a fer la volta curta per Font de Tita i Fullola disfrutant com sempre del paissatge, finalitzant amb una ascensió xatarrera al parc eòlic. Que malament que estic físicament, quants de bollicaos i donnuts me falten per a trovar el bon ritme i les sensacions,...

A FALTA DE COLL DE SOM

Aquesta tarde Pau Marzà (MB2Training) m'havia preparat un petit test a Coll de Som, però la tardança amb el canvi de bateria del SRM, ha fet que busque una alternativa. Pues així ho he fet, m'he col·locat els auriculars i amb el iTunes i començant amb Slayer i finalitzant amb Nirvana, m'ha passat la tarde volant, excepte per l'interminable agonia durant el test, of course.

He decidir anar al parc eòlic i pujar per la pista de la font de la gràcia a un ritme d'aproximació suau, aprofitant per desenboirar el cap i disfrutar de les maravillosos vistes de les tardes de tardor que aquest canvi climàtic ens està oferint.

Els resultats del test queden per a Pau Marza (MB2Training) i per a mi, jajajaja.

Llevat d'un petit percance d'un motoriste que ha envahit el meu carril mettre feia la pujada, la resta de la tarde ha estat espectacular. No sé si soc jo, segurament que no, serà la Felt Edict Nine, i en especial el flow que deixa la humitat d'aquestes tardes de novembre sobre el terra, que fa que cada cop tinguis més ganes de seguir pedalant.

AVANT i CANVI MANGANTES!!!!!!

CERO AGONIA, CERO AGOBIOS, PURA DIVERSIÓ

No tardaré molt en canviar de paré, però ara mateix són els records i sentiments que me venen al cap després d'aquest cap de setmana, amb la 15ena Trobada de Xerta.
No sé si serà perquè aquesta trobada és la primera després de l'aturada de la temporada i estem a l'inici de la nova campanya i tinc moltes ganes de sortir amb bici sense agobios i amb amics amb els quals habitualment no puc coincidir degut a que practiquem diferents disciplines dintre d'aquest mateix esport. No vull deixar de banda tampoc el magnífic treball realitzat pels organitzadors de la marxa, ja que es curren uns recorreguts que et deixen sense paraules, i sobretot en aquesta darrera edició.
Poc a poc les sensacions van millorant, tot i que en 48h toquen de nou les sèries "the death" a PAM. Mentre les autocàrregues les vaig soportant millor i noto como vaig adaptant-me. El que segueixo sense portar massa bé és l'alimentació. A veure si hem posso un ultimatum i me centro d'una vegada. Mentre seguirem somiant amb el 2016. MANGANTES!!!

AGONIA, PURA REALITAT I DIVERSIÓ

Aquesta setmana ha estat un poc més variada que l'anterior, però bàsicament hi han hagut tres cosetes que voldria destacar.
1- Agonia. Molta gent creu que la pretemporada és el moment on surts a "titolejar" fent hores tranquilament amb els amigatxos, sense preocupacions,... Que si, que és així, però també és una època on vens d'un moment de forma important, gairebé pletòric de l'estiu i la teva musculatura i el teu sistema cardiovascular s'han oblidat de l'esforç i els hi has de tornar a ensenyar. Doncs bé, aquí es on arriba l'agonia. Qualsevol "merda" de pujada es fa duríssima, les cames et cremen més que a la sortida d'una cursa i la respiració va totalment descontrolada. Ja sabeu de que parlo, veritat? I per si aixó no fos prou, has de demanar-li a este cos, que té la condició física d'un Seat 600, que s'espavili, portant-lo poc a poc amb més i més agonia a transformar-lo en un V6, V8 o un TDI, segons cadascú.

2- Pura realitat. Quan parlo de pura realitat faig referencia a això mateix, al fet que tinc la maquinaria rovellada, agarrotada, feta malbé, i quan has de fer treball de Potència Aeròbica Màxima, les cames et fan PIM-PAM-PUM i a la tercera serie et diuen: "a pendre pel...", i et dones conte que tens un llarg recorregut a fer una altra vegada, com gairebé tots els anys.

3- Diversió. Ja ho podeu tenir clar, que si no os per aquesta última, cap de les anteriors valdria la pena. Podria dir que és el 90 ó el 95% de l'esencia d'aquest esport. Ja està claro que uns per competir, uns altres per mantenir la forma física, altres per ligoteo,..., pero tots ho fem perquè en diverteix, en solitari o en companyia.

Resumint, aquesta ha estat ja la 4a setmana després de l'aturada per neumonia, i poc a poc van sortint les hores. Tot i així hi ha una cosa que porto fatal: l'ALIMENTACIÓ, i no serà perquè no tinc bones ajudes al meu voltant com Evelin Mascarell d'EMAC Salut, però és un època de l'any que hem costa molt concentrar-me.

Va aquí ho deixo MANGANTES!!!

PAS A PAS

Ja portem uns dies de pretemporada i no recordava el dur i obligat en que es converteix tot això. Es temps de fer treball invisible, pensar en objectius, planificar temporada amb el trainer, tornar a la senda de la correcta alimentació, ja que no se els demés, però jo aprofito sempre per fer i menjar tot allò que ho tnc "prohibit" durant la resta de l'any. També és temps de rutes llargues amb pausa i tranquilitat, disfrutant de les maravelloses vistes que ens ofereix la tardor, amb els impresionants contrasts de colors verds, grocs, vermells, foscos i clars.
De moment vaig sumant hores, tot i que són molt poques, buscant de nou el feeling sobre la bici a la vegada que aprofito per desbloquejar el cap de preocupacions diverses que ens afecten a tots durant el dia a dia. Així que seguirem treient-li tot a la Felt.

Disfrutant de les bondats de la Time

Feia més d'un any que la tenia a la venta, sense cap resultat, i avui he tornat a treure-li la pols. La forma fisica no es la mes indicada per exprimir-la tant com et demana, pero la veritat que es un cuadre de competició. La rigidesa i la geometria fan que et vaigues apretant mes i mes, es un míssil.
Bueno avui hem aprofitat per anar perfilant la propera temporada amb un projecte que te molt bona pinta i que ens farà renovar les il·lusions. Poc a poc anireu assabentant-vos.
Fins llavors, avant i canvi. MANGANTES