domingo, 12 de septiembre de 2010

IRONTERRA: ESPINA TRETA

Després del fracàs del Ironterra del 2009, aquest any tocava treure's l'espina clavada. La veritat és que l'any anterior veniem tots tres, Vizcarro, Alex i jo, de fer el "parón" de la temporada, i concretament al meu cas, era el segon dia de bici i amb la Santa Cruz, ja que la Progress amb la que havia estat competint durant l'any la tenia desmontada. D'aquí que fèssim 4-6-8 resultats a la prova.
Aquest any la cosa seria diferent, ja que la prova s'ha cel·lebrat un mes antes, i tots continuem amb un bon estat de forma, ja que encara queden curses de Copa Catalana, Provincial, Xallenge i altres.
El traçat de la cursa de BTT seria a la punta del trabucador de la platja dels Alfacs, amb unes vistes meravelloses, dignes d'enveja de qualsevol població costera.

El circuit contava amb 12km de longitud tots ells en linia recta, on hauríem de donar 5 voltes, i sense cap desnivell. En un principi podrieu pensar que es tracta d'una cursa fàcil i poc dura, però com molts sabreu, les curses que aparentment no són dures, nosaltres les hi fem, i més en aquest cas. Penseu el terrenys per on circulavem era la sorra de la platja que en molts trams estava compactada i dura, però a mesura que vam anar passant, aquesta es va anar desfent, de manera que quan hi passaves semblava que hi tirèssis un ancla perqué baixava la velocitat de manera considerable.
La tàctica que vam planteja els tres va ser molt clara: "a tope de pito", i així va ser. De sortida sacsada d'Alex que provocaria el primer tall del grup als pocs metres, i per darrera en persecució la resta, amb Pep i jo amagats dintre del grup. En quan els perseguidors van atrapar-lo aproximadament al pkm2, vaig sortir jo, rodant per devant a uns 10-15 segons durant uns 2km més i llavors va sortir Pep en persecució meva fins que va aconseguir empalmar. D'aquí fins al final poca cosa més, a relleus tota l'estona durant les tres primeres voltes aconseguint uns bons 3km de ventatja respecte els perseguidors. Mentre Alex rodava dintre del grup amb tranquilitat, fins que a falta d'1,5voltes va saltar a fondo fins al final, amb un tu a tu amb els perseguidors, i fent un final de carrera molt emocionant amb tan sols 10" de diferencia.
Finalment Pep Vizcarro, José Juan i Alex Marrasé va ser el podi final.
Els valors del Garmin: 1h44'; 157/165ppm; 94rpm; 32.69km/h; 57km

Avant MANGANTES.

2 comentarios:

Àlex Marrasé dijo...

xeik l'any passat jo vaig fer 4º

Jose Juan dijo...

ja ho he corregit