jueves, 24 de diciembre de 2015

PREPARANDO LA EXCURSION A ZARAGOZA

Durante los últimos días he podido salir con la bici de carretera y reencontrarme de nuevo con esa sensación de aire fresco y velocidad que no sentía desde finales de octubre. También he rememorado, gracias a Pau Marzá de MB2Training, la dureza de las series en carretera: que si series atrancado, series explosivas, series pre-puerto,...




Por estas Navidades voy a estar en Zaragoza, de modo que la comodidad de conocer la zona por donde seguir haciendo series y tener las distancias "apamades" la pierdo, lo que provoca que en muchas ocasiones acabe abortando la salida a mitad del recorrido. Pero no todo es malo, la sensación de explorar un nuevo territorio, nuevas carreteras, nuevos y diversos paisajes, también compensa todo lo demás. La pena que no tengo a mis COMPAÑEROS A PIE DE PUERTO con quien compartirlo.





Cambiando de tema, por lo que se refiere a mi condición física, la verdad que tengo muchas dudas. Mientras muchos compañeros me dicen que estoy fuerte, la sensación sobre la bicicleta en un 90% de las veces no es la de sentirme "hipar", los vatios me arrojan resultados que me hacen dudar (para lo bueno y para lo malo), por lo que debería perder más tiempo analizándolo, por cierto, un tiempo del que apenas dispongo, y para más INRI, lo que más me termina de joder es la balanza. No consigo controlar el peso, sigo por enzima de mi peso de las últimas temporadas en estas mismas fechas, intento controlar las comidas (aunque siempre cae alguna marranada), pero el dichoso peso sigue jorobando. A veces pienso que ya será la edad. Estar más cerca de los 40 que de los 30 deberá tener alguna pega, no?
Bueno, no agobio, ni me agobio más.
Hasta la próxima MANGANSIOS!!!

jueves, 10 de diciembre de 2015

YO Y MI MINI YO

Avui ha estat un d'aquells entrenos que no tens ganes de patir, perqué penses que les cames picaran molt del dia anterior, però et sorprens quan et posses de peu al primer, al segon, al tercer,..., repetxo i veus que no piquen tant com t'esperaves. Per tant, si P-->Q, es a dir, com no picaven les cames, he apretat més del que tocava, i per tant si Q-->R, es a dir, demà picaran de veritat. Jojojojojo.
En general la setmana va passant com sempre, amb la rutina dels alts i baixos de moral. Ja està sent una constant, pel que veig i recordo del blog. Dies de trovar-me molt motivat i d'altres de sortir sense ganes i sortir més a la força que menos. Sort que de tant en tant me trovo en alguna rabossa i m'ajuda a apretar-me a les sèries i el patiment compartit ja no es tant.
Doncs bé, tornant a la sortida d'avui, he finalitzat a més, sobretot de moral, fent-se gairebé de nit i tenint ganes de seguir (sino fos per la feina...), disfrutant dels diferents ambients i paissatges d'avui. he xalat i avant, tu!! Com dirien per allí baix on està el meu Bro' al qui trovo molt a faltar a l'hora de fer sortides. Sort que anem quedant els caps de setmana.
Una novetat és que les bieles amb l'SRM estan a punt d'arribar i per tant, ademés de poder entrenar en watts, podré re-estrenar les GIRO Empire, i la roba Castelli. ARGHHHHH!!!!!


Avant i canvi MANGANTES

viernes, 4 de diciembre de 2015

EL PODER ESTA EN LA FUERZA

Pero cuidado con el reverso de la fuerza, el LADO OSCURO.
Que dura està fent-se aquesta pretemporada, buscant el "power" i mantenint-me apartat del "reverso tenebroso". Quan semblava que començava a agafar el "flow" sobre la bici, adaptant-me a l'agonia i les sensacions de sofriment, que aquest esport comporta durant els entrenaments en solitari, apareix de sobte una banda de negativitat física i mental que m'esta donant prou per c...
Menos mal que amb les sortides en grupeta va passant un poc part d'aquest mal rotllo i sembla que carrego un poc les piles. Sort que avui és divendres i demà ja toca sortida en grupeta de MANGANTES, amb la presencia de Luigi que no f@llarà (però li falta poc juasjuasjuas), i la resta de la companyia estaran a l'espera del whats per a quedar.
Per una altra banda ja s'estè perfilant la continuïtat del CCCS per al 2016 amb noves incorporacions, noves col·laboracions i d'altres que es mantenen, com és el cas de FÀBREGUES, a qui, personalment li estic molt agraït en ajudar-me a mantenir la il·lusió amb l'adquisició de material per està a l'última, i per supost al seu equip de ventes i taller, "chapeau".
Bueno bon finde COMPANYEROS A PIE DE PUERTO.

martes, 24 de noviembre de 2015

JA EL TENIM AQUÍ, BRUUUUU

Si xiquets, el fred ja està aquí de fa uns dies, i ens ha vingur a veure per a quedar-se una temporada. Sols espero que no vingui acompanyat del ser cosí "el vent", que sol donar bastant del c..
Per si o per no, jo ja he passat per Fabregues (un dels nostres sponsors aquest 2015) i m'he "agensiat" un parell de amarretes tècniques, i oro no caigue alguna equipació completa de Castelli. La veritat que me vais quedar gratamente impressionat amb tot el material que tenen. Alguna direu: "és una mica car, no?", però jo us diria: "recordeu lo malament que es passa quan corones un port i inicies la baixada i el fred comença a penetrar, o quan fas un pit-stop i et quedes com un pardalet a les 5 del mate amb tota la rosada a sobre?" Donas, per que cal patir si hi ha solució.


Bueno, canviant de tema. Anem a lo que ens interessa, les sortides i els entrenaments. La veritat que la passada setmana va ser un poc desastrosa, ja que entre setmana, excepte el dimecres,  la resta de dies vais fer campana, però dissabte i diumenge vaig complir.
Dissabte frutilla BTTera per la zona de la Raval i Mig Camí amb la companyia de Luigi i l'infiltrat de Pau (que sorbet va el puta), i diumenge vam anar per la zona d'Horta de Sant Joan a recodar antigues rutes per la zona del Mas de la Franqueta. Tenim un territori espectacular!!!! Claro, com entre setmana no vais apretar, els 2 dies que vais sortir tenia flow i xispa.

Tornant a canviar de tema, com estío xalant amb el iTunes: Pennywise, Lagwagon, NOFX,..., ufffff quins records. Menuda época, jojojojojojo.
I finalment per acabar, donar ànims a la familia Puyo, ja que apuesta tarde del Facebook he vist que el pare de la Cristina ha tingut un accident amb la bici i un cotxe que se l'ha endut per devant. Per desgracia, això és una plaga que no s'acabara mai. Bueno, ànims i a tornar-hi ben aviar.

jueves, 19 de noviembre de 2015

THE END IS COMING

El final de l'estiuet de Sant martí i d'aquest període de bonança ja està aquí. Tal com anuncien els homes del temps, s'espera una forta baixada de les temperatures, però el que més ens fotrà serà que arrivarà junt amb el vent, bufffffff.
De moment "que nos quiten lo bailao". Per si o per no, ahir ja vaig disfrutar d'una bona ruteta, això si, sense tocar snedera, que anant sol no m'en fio (juas,juas,juas). Vaig anar a fer la volta curta per Font de Tita i Fullola disfrutant com sempre del paissatge, finalitzant amb una ascensió xatarrera al parc eòlic. Que malament que estic físicament, quants de bollicaos i donnuts me falten per a trovar el bon ritme i les sensacions,...



domingo, 15 de noviembre de 2015

A FALTA DE COLL DE SOM

Aquesta tarde Pau Marzà (MB2Training) m'havia preparat un petit test a Coll de Som, però la tardança amb el canvi de bateria del SRM, ha fet que busque una alternativa. Pues així ho he fet, m'he col·locat els auriculars i amb el iTunes i començant amb Slayer i finalitzant amb Nirvana, m'ha passat la tarde volant, excepte per l'interminable agonia durant el test, of course.
He decidir anar al parc eòlic i pujar per la pista de la font de la gràcia a un ritme d'aproximació suau, aprofitant per desenboirar el cap i disfrutar de les maravillosos vistes de les tardes de tardor que aquest canvi climàtic ens està oferint.
Els resultats del test queden per a Pau Marza (MB2Training) i per a mi, jajajaja.
Llevat d'un petit percance d'un motoriste que ha envahit el meu carril mettre feia la pujada, la resta de la tarde ha estat espectacular. No sé si soc jo, segurament que no, serà la Felt Edict Nine, i en especial el flow que deixa la humitat d'aquestes tardes de novembre sobre el terra, que fa que cada cop tinguis més ganes de seguir pedalant.
AVANT i CANVI MANGANTES!!!!!!


martes, 10 de noviembre de 2015

CERO AGONIA, CERO AGOBIOS, PURA DIVERSIÓ

No tardaré molt en canviar de paré, però ara mateix són els records i sentiments que me venen al cap després d'aquest cap de setmana, amb la 15ena Trobada de Xerta.
No sé si serà perquè aquesta trobada és la primera després de l'aturada de la temporada i estem a l'inici de la nova campanya i tinc moltes ganes de sortir amb bici sense agobios i amb amics amb els quals habitualment no puc coincidir degut a que practiquem diferents disciplines dintre d'aquest mateix esport. No vull deixar de banda tampoc el magnífic treball realitzat pels organitzadors de la marxa, ja que es curren uns recorreguts que et deixen sense paraules, i sobretot en aquesta darrera edició.
Poc a poc les sensacions van millorant, tot i que en 48h toquen de nou les sèries "the death" a PAM. Mentre les autocàrregues les vaig soportant millor i noto como vaig adaptant-me. El que segueixo sense portar massa bé és l'alimentació. A veure si hem posso un ultimatum i me centro d'una vegada. Mentre seguirem somiant amb el 2016. MANGANTES!!!

domingo, 1 de noviembre de 2015

AGONIA, PURA REALITAT I DIVERSIÓ

Aquesta setmana ha estat un poc més variada que l'anterior, però bàsicament hi han hagut tres cosetes que voldria destacar.
1- Agonia. Molta gent creu que la pretemporada és el moment on surts a "titolejar" fent hores tranquilament amb els amigatxos, sense preocupacions,... Que si, que és així, però també és una època on vens d'un moment de forma important, gairebé pletòric de l'estiu i la teva musculatura i el teu sistema cardiovascular s'han oblidat de l'esforç i els hi has de tornar a ensenyar. Doncs bé, aquí es on arriba l'agonia. Qualsevol "merda" de pujada es fa duríssima, les cames et cremen més que a la sortida d'una cursa i la respiració va totalment descontrolada. Ja sabeu de que parlo, veritat? I per si aixó no fos prou, has de demanar-li a este cos, que té la condició física d'un Seat 600, que s'espavili, portant-lo poc a poc amb més i més agonia a transformar-lo en un V6, V8 o un TDI, segons cadascú.

2- Pura realitat. Quan parlo de pura realitat faig referencia a això mateix, al fet que tinc la maquinaria rovellada, agarrotada, feta malbé, i quan has de fer treball de Potència Aeròbica Màxima, les cames et fan PIM-PAM-PUM i a la tercera serie et diuen: "a pendre pel...", i et dones conte que tens un llarg recorregut a fer una altra vegada, com gairebé tots els anys.

3- Diversió. Ja ho podeu tenir clar, que si no os per aquesta última, cap de les anteriors valdria la pena. Podria dir que és el 90 ó el 95% de l'esencia d'aquest esport. Ja està claro que uns per competir, uns altres per mantenir la forma física, altres per ligoteo,..., pero tots ho fem perquè en diverteix, en solitari o en companyia.

Resumint, aquesta ha estat ja la 4a setmana després de l'aturada per neumonia, i poc a poc van sortint les hores. Tot i així hi ha una cosa que porto fatal: l'ALIMENTACIÓ, i no serà perquè no tinc bones ajudes al meu voltant com Evelin Mascarell d'EMAC Salut, però és un època de l'any que hem costa molt concentrar-me.



Va aquí ho deixo MANGANTES!!!

martes, 27 de octubre de 2015

PAS A PAS

Ja portem uns dies de pretemporada i no recordava el dur i obligat en que es converteix tot això. Es temps de fer treball invisible, pensar en objectius, planificar temporada amb el trainer, tornar a la senda de la correcta alimentació, ja que no se els demés, però jo aprofito sempre per fer i menjar tot allò que ho tnc "prohibit" durant la resta de l'any. També és temps de rutes llargues amb pausa i tranquilitat, disfrutant de les maravelloses vistes que ens ofereix la tardor, amb els impresionants contrasts de colors verds, grocs, vermells, foscos i clars.
De moment vaig sumant hores, tot i que són molt poques, buscant de nou el feeling sobre la bici a la vegada que aprofito per desbloquejar el cap de preocupacions diverses que ens afecten a tots durant el dia a dia. Així que seguirem treient-li tot a la Felt.


sábado, 17 de octubre de 2015

Disfrutant de les bondats de la Time

Feia més d'un any que la tenia a la venta, sense cap resultat, i avui he tornat a treure-li la pols. La forma fisica no es la mes indicada per exprimir-la tant com et demana, pero la veritat que es un cuadre de competició. La rigidesa i la geometria fan que et vaigues apretant mes i mes, es un míssil.
Bueno avui hem aprofitat per anar perfilant la propera temporada amb un projecte que te molt bona pinta i que ens farà renovar les il·lusions. Poc a poc anireu assabentant-vos.
Fins llavors, avant i canvi. MANGANTES

viernes, 16 de octubre de 2015

MÉS D'UN ANY SENSE ESCRIURE

Ja fa més d'un any que no dic res pel blog i es que m'es impossible actualitzar-lo per falta de temps, a pesar de que pel facebook sempre vaig colocant alguna tonteria.
Bueno a veure si com a propòssit de la propera temporada 2016 me puc possar un poc les piles i vaig escrivint de tant en tant.
De moment hi ha poc que contar. He començat la "pre" fa una setmana amb un parell de sortides amb la de carretera i un parell de dies de rodillo, com sempre per falta de temps.
Hi ha molts dubtes de com anirà el proper any, entrenaments, spónsors, feina,...De l'únic que estic segur al 100% d'aquest inici de temporada es que estic en el pitjor estat de forma que he tingut mai, o com a mínim que recordo.

martes, 11 de marzo de 2014

SEMPRE ESTEM PLORANT

La veritat es que últimament porto unes setmanes que no donen per a res més que plorar. Entre la falta d'hores per poder entrenar i altres històries que no venen al cas, el meu rendiment esportiu va de mal en pitjor.
Surto menys dies dels que hauria, i els pocs que surto vaig tan malament que no puc ni complir amb les indicacions del meu nou preparador Pau Marzà de Recusport Training. La "sort" es que ara s'aproxima un canvi, tant a nivell laboral, com a nivell mecànic, ja que la nova màquina està a punt d'arribar (amb un mica de sort està setmana) i ja la podré disfrutar a la Xallenge de Serós, tot i que no al 100%, ja que desde el mes de novembre fins al dia d'avui he hagut de fer tans canvis de bici que no he arribat a adaptar-me a res.
Primer va ser la venta de la BMC 29" al bon amic d'Albert Adell, que li està treient un suc impressionant (com xales cabró). Desde llavors he estat entrenant en la SantaCruz Blur de 26" que tenia el meu germà a la reraguarda i que gràcies a ella he pogut anar entrenant en BTT. El segon canvi va venir quan el l'últim cap de setmana de novembre vaig ser atropellat mentre circulaba de casa meva a casa els meus pares amb la BMC de carretera per fer el canvi i agafar la BTT per anar a la marxa de Sta Bàrbara. Sort que com sempre (qui guarda quan pot gasta quan vol) tenia una TIME NXRS a la reraguarda. Fins llavors la tenia empaquetada i disposta a viatjar a qualsevol punt de la península, ja que la tenia a la venta, però aquest contratemps ha fet que fins ara sigui la meva arma per entrenar en carretera. Però aquíno s'acaben els canvis. Per la cursa de Tivissa vaig haver de treure-li la pols a la CANYON de carbono de 26" que també teniem en venta, per tal d'afrontar amb més bones condicions les següents curses fins que arribes la FELT. Com veieu un munt de canvis i un munt de bicis que tenim "per si un cas" (juasjuasjuas), però que preferiria haver-les pogut vendre.
Així que ja sabeu, si hi ha algú dispost en comprar de 2ona mà....

viernes, 28 de febrero de 2014

JA ESTAN AQUI

Bueno xiquets, després de totes les novetats del Club, nou entrenador (Pau Marzà), un atropellament, i molta feina, la XALLENGER ja ha arribat. Aquest proper cap de setmana comença la Xallenger 2014 tal com va acabar al 2013, amb la prova de Tivissa, on l'amic Josep sempre ens acull amb els braços ben oberts.



La pretemporada aquest any ha tingut alts i baixos, poder més baixos que alts, amb alguna espurna de bon estat, però molt lluny de l'ideal. A sobre, he tingut problema amb la màquina, ja que per aquest 2014 havia decidit tornar a lo meu, les bicis de doble suspensió, però degut a endarreriments en la seva fabricació (suposo) i que els xinessos estan gastan tot el carbono del món, encara no la tinc en possessió. Resultat de tot això ha estat el fet que les sortides amb BTT han estat amb una clàsica de 26". A veure que passa per a la cursa. De moment firmaria amb el resultat de l'any anterior.


Però no tot són coses negatives. Aquest any s'ha ampliat la familia del CC Catalunya Sud, amb la incorporació d'alguns amics com Xavier Jornet, Mario Solé, Juanjo Adell.

Bueno això es tot de moment.

AVANT I CANVI MANGANTES!!!

lunes, 18 de marzo de 2013

HEIIII!!!!!! MENOS MAL QUE YA LLEGARON

Después del gran debacle que resultó ser para mi la prueba de Aguilar de Segarra, me planteé muchas cosas, la mayoría de ellas en carrera, ya que como perdí la concentración de la competición fuí replanteando varias situaciones.

A partir del lunes siguiente, y siguiendo las órdenes de mi preparador Sergio Detorres, hice dos cambios: en el ritmo de pedaleo, y sobretodo autodescartándome de la general del Open de la Comunidad Valenciana, ya que había fallado en 2 de las 3 pruebas disputadas, de modo que me quitaba algo de presión. Esa semana fuí encadenando entrenamientos duros, sin preocuparme por si estaría demasiado cargado de piernas para el sábado en Banyeres de Mariola, con la opción del domingo de Banyoles o Seròs.
En Banyeres correr sin presión hizo que todo lo que iba adelantando siempre era positivo. Las sensaciones en las piernas también fueron de menos a más, aunque en la última vuelta tuve amagos de calambres. Al final 3º con muy buen sabor de boca.
A la mañana siguiente la mejor opción terminaria siendo Seròs por varios motivos, pero el principal era que estaría en casa antes de la 13h, que no quería pasar un finde entero sin estar con la familia. Al final en Seròs, volví a mojar siendo 1º. De toda la carrera pagué un poco el hecho de haber corrido el dia antes, ya que las piernas se quedaban sin fuel en las subidas/repechos algo más largos.

La semana siguiente los entrenamientos no han sido de mucha calidad, y me preocupé sobretodo al ver que el miércoles me bajaba del rodillo a los 30' sin ganas ni fuerza ni flow en las piernas. El sábado las sensaciones de Aguilar se repitieron, pero parece que el domingo desaparecieron, ya que volví a subirme al podio, esta vez en segunda posición, detrás de un X. Carnicer que demostró ser el más fuerte con diferencia en la Trencatorrompers de la Pobla de Massaluca.

Podio recorrido largo

lunes, 4 de marzo de 2013

PALANTE!!!! NO!!!??? 2.0


Es lo que me sigo diciendo hoy lunes, después de la nefasta carrera que hice en Aguilar de Segarra. Tenía muchas expectativas puestas en esta carrera, sobretodo después de las buenas sensaciones del año anterior, pero desaparecieron nada más empezar en el kilómetro 4.
No sé si han sido las 2 semanas que he pasado medio resfriado, que no he podido cumplir con los entrenamientos o que todavía no termino de sentirme cómodo sobre la bici, lo que provocara que ayer en carrera me estuviese replanteando muchas cosas mientras iba cada vez más atrás. Pero de todo lo negativo siempre debe mirarse lo positivo, así que borrón y cuenta nueva.
Mirando el lado positivo veo que la carrera de ayer fue un trabajo psicológico al 100%, ya que a los 10’ me hubiese dado la vuelta, o en el kilómetro 35 cuando llegaron los calambres, o cuando veía que no tenía fuerzas para seguir pedaleando. Aún así, le gané la batalla al coco.
Siguiendo con lo positivo he podido comprobar entre otras cosas que el plato pequeño que llevo es quizás demasiado pequeño, ya que el salto que hace desde el 38 es muy brusco.
Más positivo. Los neumáticos  X-KING funcionaron a la perfección, en seco, en barro, en tierra y en asfalto.
Más positivo y sobretodo: debemos seguir trabajando para mejorar.

Bueno dejo imagen de la clasificación máster 30.


AVANT MANGANTES!!!!

viernes, 1 de marzo de 2013

PALANTE!!!! NO!!!???

Después de la mala racha de estas dos últimas semanas, en las que he acabado tomando antibiótico para poder salir del túnel, parece que la cosa empieza a ir algo mejor.
Desde el día 20 he podido ir enlazando entrenamientos de más y menos calidad, con la inestimable compañia del viento y que por fin nos ha dejado después de más de 1 mes. Se fué el viento y ha llegado la lluvia y el frío. Espero que el buen tiempo empiece ha asomar, ya que como bien dice PEP VIZCARRO, los F1 trabajamos a altas temperaturas ;-)
El próximo evento será el Marathon de Anbaso que seguramente será nos rebozará de barro, sólo espero hacer un buen papel y no joder mucho la mecánica.
Hoy si el tiempo lo permite saldremos un par de horas para ver como estan la piernecillas después del día de parón de ayer jueves.

AVANT I CANVI MANGANTES!!!

martes, 19 de febrero de 2013

MENUDA RACHA QUE LLEVO

Ahora si que estoy lejos, de mi estado de forma y de hacer un papel más o menos aceptable en el Cto de Catalunya de Bike-Marathon. Esta era mi primera esperanza/objetivo del 2013, pero un pinchazo en Elche y el resfriado que llevo encima desde el miércoles pasado no me dan mucha ilusión. Haremos un reset como el  que quiere hacer Oscar Juárez y replantear todo un poco. De momento és uno de los peores inicios de temporada que llevo, espero que se solucione pronto.
AVANT MANGANTES

viernes, 18 de enero de 2013

ME QUEDO CON UN POKER

Al final no he querido abusar y he arriesgado saliendo este mediodía con la bici de carretera, aún con el cielo de agua que cubría Tortosa y pasando del repoker de rodillo (5 de 5).
Me he dirigido al Sur, dirección Amposta, para seguir hacia la zona más oriental de nuestro territorio, el Delta, ya que he ido buscando un recorrido lo más llano posible y lo menos transitado posible.
Apurando he llegado a casa con poco menos de 2h y el tiempo justo para una ducha rápida e irme al CAP con la comida en un tuperware, préviamente preparada por mi padre, Marrasé Senior.
De momento estoy bastante contento por las sensaciones de hoy, ya que los entrenos de rodillo últimos no han sido de lo más satisfactorios.
Mañana no sé que va a pasar, todo dependerá del tiempo y de las ganas de sufrir de la meteo.

AVANT MANGANTES!!!

jueves, 17 de enero de 2013

4 de 4

Y a este paso van a ser 7 de siete, ya que el maldito viento no deja de azotarnos. Es verdad que tengo la opción de salir con la BTT y refujiarme por la zona de la Raval de la Llet, pero no me apetece salir con este viento. Quizás es debido a que este suave invierno me tenía mal acostumbrado por el buen tiempo que teníamos, y es que soy un hombre que funciono mejor con el calor que con el frío. Casi como los fórmula 1, que trabajan a altas temperaturas.
Bueno de momento la semana ha sido de rodillo y más rodillo, creo que el neumático está cuadrado. Las sensaciones han ido variando, pero no terminan de gustarme ya que me cuesta mucho subir de pulso en el rodillo y continuamente tengo las piernas como agarrotadas.
Espero tener suerte y como mínimo mañana poder salir a rodar sin que me toqie mucho el aire, ya que el sábado si se puede me tocará semi-carrera con Iván, y el domingo si se puede haremos horitas.

AVANT MANGANTES!!!

domingo, 13 de enero de 2013

SABADO-SABADETE

Vaya, ahora acabo de darme cuenta al entrar en mi blog, que hacía mucho que no escribía nada.
Bueno pues eso, sábado-sabadete, pajarón pajaroncete.
Ya llevo dos sábado saliendo con Iván, y la tónica general es que acabo "mort en pala". Entrenos de aproximadamente 3h de BTT con alguna que otra serie (aunque para mi es desde km 0 hasta el final), que me dejan KO. El primero de los sábados me soltó de rueda en la última parte de la salida y me paré a comer mandarinas porqué iba muerto. Ayer la cosa no fué para tanto, pero la última de las series me dejó bastante tocado, tan tocado, que hoy domingo tenía las piernas totalmente agotadas, sin fuerza y sin chispa, pero no he perdonado la salida.
De este modo, hoy domigo, he conseguido hacer 93km de rutilla en la que he conseguido evitar la borrasca, que he enharinado Los Ports, pero no el viento, que ha terminado dejándome tocado. Suerte de los dos comprimidos de vitamina C que me he tomado, cojidos directamente del árbol. Esas naranjitas me han sabido a gloria.
Bueno esta semana intentaremos seguir sumando como hasta ahora, sacando el tiempo de debajo de las piedras, aunque últimamente he buscado y rebuscado tanto que ya no quedan más horas. Haremos lo que podamos.

Por la tarde hemos aprovechado para subir hasta la Font del Mascar y pisar algo de nieve con la familia. Que ilusión le ha hecho a Hugo poder jugar con la nieve, bueno a Hugo y a todos los demás.
AVANT I CANVI MANGANTES!!!!!!