martes, 4 de mayo de 2010

X MARATHON DE LOS MONEGROS

Aquest passat 1 de maig vam desplaçar-mos en "petit comité" (no se si ho he possat bé), Pep Vizcarro, Marrasé (pare) i jo a Sariñena per disputar la X Marathon de los Monegros.
El recorregut era el mateix que el d'anys anteriors, ja que les plujes dels últims dies feien impossibe creuar el riu Alcanadre, per fer el recorregut clàssic de 124km, de manera que ens vam quedar en 112km.

La tàctica per aquest any era prou senzilla: atràs que igual ho veràs. I així ho hem fet tant Pep com jo, fins que al pk45 aproximadament i aprofitant la força del vent van començar ha haver-hi arreons a casi 60km/h per zones de pista de tobogans, fins que es va parar i un dels integrants del gran grup va aprofitar per anar-se'n. Tota la resta de persones que ens vam quedar al grup hem pensat el mateix: amb 70km per endavant i amb el vent en contra que hi havia a partir del kilòmetre 50 era una locura. Total, que la resta li vam deixar fer bastant, inclús massa. A la pujada llarga que començava al kilómetre 55 aprox van començar ha haver-hi arreons de pistoleta d'aigua on hem estat sempre atents tant Pep com jo. Al final de coronar aquest port, al kilómetre 75 erem uns quinzena de bikers, i així hem seguit fins al repecho mític que hi ha antes d'arribar a les esplanades dels prats. Després d'anar encapçalant el grup, mentre rodavem pel costat del riu, antes del repetxo, les sensacions que tenia no eren massa bones ja que tenia la sensació com d'estar aborrit, sense ganes de seguir pedalant. Al inici de la costa de parking m'he mantingut el primer fins a la meitad ha passat un altre biker (no recordo ni d'on era) i m'he possat a roda. Quan hem coronat no he mirat ni atràs, he possat el plat gran i he tirat fort i llavors al girar-me he vist que tan sols anavem 4 persones. A partir d'aquí he seguit tirant a relleus fins que antes de l'últim avituallament ens han agafat tres corredors més, entre ells David Caballé.

A falta de 15km, mentre feiem el mateix recorregut que a l'anada (ja que es repetia), hem vist que teniem a l'escapat a tiro de pedra. Potser ho vam vere molt fàcil i pensavem que l'agafariem, però vam baixar massa el ritme i li vam donar les ales que li donarien la victoria. Mentre els 6 bikers en persecució vam començar a passar relleus, però vigilant-mos, fins que al entrar a la curva del pabelló ha començat l'sprint, agafant-me a la cua del grup. He iniciat l'sprint des de detràs de tot i he pogut remontar fins la segona plaça de l'sprint i tercer de la general final.

Fins aquí tot bé, però ahir dilluns la sorpresa va ser meva la veure que a la classificació hem van possar el 6é i a Pep el 9é. Vam estar trencant-nos el cap tota la tarde, fins que Pep va saver trobar l'explicació: els "xips".


Un cop finalitzada la prova



Com el crono s'activava al passar per sota de l'arc de meta i va haver gent que va arribar a l'sprint al mateix temps que jo o que Pep i que van iniciar el crono uns segons després d'haver-lo iniciat nosaltres anaven amb aquesta ventatja, ja que els primers kilómetres són neutralitzats i 2 segons no són significatius d'aquesta manera.
MORALEJA: el proper any ens esperarem 30" a la sortida de manera que al recuperar-los al moment anirem amb 30" de ventatja amb els primers. Aquests de l'organització no s'aclaren, un any perquè no tenen xips i no els hi surten els contes i un altre any, amb els xips tampoc els hi surten bé els contes. Hem queda el consol de saber que realment vaig fer el tercer i Pep el vuité i que vaig tindre prou bones sensacions.

viernes, 30 de abril de 2010

GRACIES A TOTS

Això és algo que volia fer des de fa temps, però o no trobava la inspiració, o el moment. Molts de vosaltres pensareu: "A qui li dona les gràcies el pesadilla éste". Pues bé, la llista de gent a la que li vull donar les gràcies és ben llarga i la majoria d'ells ni ho sabran que els hi he escrit aquest post al blog.

En primer lloc, voldria donar les gràcies a Bea, la meva dona, per soportar-me totes les neures que tinc i respectar-me, sempre que es pot, els horaris tan xungos que porto, de feina a la pública i a la consulta, de les guardies i dels entrenos. Gràcies a Hugo, el meu fill, que es la meva alegria de viure.


També vull donar les gràcies a algú molt important per a mi, i que en aquests moments ho està passant malament, el meu germà Alex. Des d'aquí ÀNIMS, i gràcies pels trapis que m'has fet per poder entrenar i anar a correr a Flix.
Gràcies a la meva germana, per fer-nos de reportera gràfica: "cada cop et surten millors fotos", segueix així i et farem sempre un lloc al cotxe per vindre a les curses. Gràcies als pares que sempre han estat al meu costat, ajudant en tot lo que han pogut.

Gràcies a Abel Curto "Maes". Tu vas ser qui ens va inculcar de ven joves la passió per aquest esport, i les ganes de superar-nos. Quins temps aquells que sortiem tota la tropa: Sergio Pou, Victor, Agustí, Joan Valles,... Admiro la passió que encara tens per la bicicleta, és impressionant. Tu vas ser el meu primer "entrenador" i qui hem va donar bons consells per a preparar-me. Gràcies a Sergio De Torres, el meu segon i de moment actual preparador. Gràcies per la teva feina i la teva amistat.

Gràcies a Pepone pels seus bons moments de caxondeo, de consells i d'experiencia al mundillo, ja que té una visió de les curses de professional. A Josep Betalú, per donar-me aquella visió meticulosa a l'hora de preparar una cursa i la bici, i d'aquells bons moments de caravaning tan guapos. Que vam xalar!!!

Gràcies a la gent que treballa amb mi: Dolors, Roberto, Ketus, Sisco, Jesús, Ferran, Santiago, i tot l'equip sanitari, ja que gràcies als seus canvis de guàrdies també he pogut arreglar-me el calendari i anar a correr.

Gràcies a les fisios i nutricionista d'EMAC Salut (spónsor) amb la seva paciència i la seva col.laboració. Gràcies a l'Esplai Ciclista, SCOTT, el servei d'esports de Tortosa i de la Ràpita, i a Teo per la seva col·laboració amb el club i l'equip, ja que per ells tot això va endavant.

Segurament encara hem queda molta gent a la qui voldria donar les gràcies i espero que no us sentiu ofesos si no us he nombrat, però no penseu que no us tinc presents.

GRÀCIES A TOTS.

Sal.lutacions des de el Sud.

martes, 13 de abril de 2010

PREVIA GODALL

Visto lo visto en los últimos entreno de esta semana y viendo que ayer sólo aguanté una vuelta fuerte mientras haciamos el circuito con John de Cugat, hoy por la tarde, después de trabajar durante toda la mañana en la consulta he decidió salir y a ver que sensaciones tengo.


Los primeros 30' han sido por la vía verde (=todo llano) donde he rodado ágil, hasta el inicio de la subida que hay en Xerta y que lleva hacia arriba el canal. En esta subida he hecho un par de sprints de unos 20" y en ambos ha habido resignación, ya que sentía las piernas muy hinchadas. En el tramo llano del canal he hecho otros 2 sprints.

Parece las pistas monegriles, que se acerca la fecha

A partir de aquí he estado rodando a ritmo fuerte, como haciendo un par de series fuertes, y las sensaciones han sido algo mejores, de modo que he pensado un poco en sacrificar la carrera de mañana por un buen entreno hoy sábado. "Lo que va per davant va per davant". Los últimos 20' han sido de rodaje suave y tranquilo.

RESACA POST-GODALL

Este fin de semana pasado se inauguró el Open Provincial en el mítico circuito de Godall. El recorrido, como no podía ser de otra manera, con la trialera de bajada que tanto favorece a la gente del terreno y perjudica a los de fuera, y como si esto no era suficiente, este año se añadió un nuevo tramo de trialera de subida a los pocos metros de inicio de la carrera.

Para ser sinceros, los días previos a la carrera, las sensaciones han ido variando, pero siempre fueron malas. El viernes quedé con Jordi Cugat del Can Víctor para hacer 4 vueltas al circuito y la verdad es que en una de ellas apreté para ver que sensaciones tenía, viendo que estaba fuerte, pero en la siguiente, que fué Cugat quien apretó no pude seguirle el ritmo. El mismo día de la carrera estaba muy nervioso, creo que no lo había estado nunca tanto antes de una salida, quería concentrarme en la carrera, pero era incapaz de centrarme.

Nada más dar la salida, me quedo un poco rezagado, pero como teníamos el tramo de hormigón sabía que allí podría intentar colocarme si la gente no se ponía muy a tope, y así fué. Aguanté la rueda del apreton de Juncosa y de Cugat que iba tras él, hasta que tuvo la mala fortuna de pinchar. A partir de allí mantuve las distancias con Juncosa hasta el inicio de la trialera donde sabía que era el momento de colocarme delante. De allí hasta el final fuí controlando un poco las distancias, porque no sabía si podría aguantar las 3 vueltas a ese ritmo, ya que los entrenos previos así lo mostraban. Al final primer Master 30 y primero de la general hasta las 3 vueltas y primer maillote de lider del recuperado Open de Tarragona.

jueves, 8 de abril de 2010

RECUPERANDO A DURAS PENAS

La tónica de estos últimos días es que no consigo recuperar y sentir aquella chispa en las piernas que sentí los días previos a la carrera de Banyoles. Quizás fué que llevaba tiempo pensando en esa carrera y estaba motivado, pero lo curioso era que días después de la carrera también sentía la chispa.

Pienso que puede que, aunque no hago mucha carga de trabajo sobre la bici, si que llevo mucho estrés del trabajo, por lo que aunque intente descansar no recupero de ningún modo. El rollo que tengo es que como tengo mucho trabajo no puedo ni coincidir con mi fisio de EMAC Salut para que me descargue muscularmente.


Intento hacer estiramientos después de cenar, si estoy por la calle o en el curro, pero muscularmente me sigo sintiendo pesado.

De entrenos no quiero ni hablar, ya que debido a la falta de motivación y de buenas sensaciones, cada vez parece que tengo menos ganas. Hoy me he pasado por el Esplai Ciclista para motivarme con un manillar de carbono de cara a la carrera del domingo en Godall, a ver si no hacemos el ridículo.

Un saludo mangantes.

lunes, 29 de marzo de 2010

DEMASIADOS JEFES DE FILAS


Este es uno de los resumenes o ideas que me vienen a la cabeza 24h después de la Marxa Terres de l'Ebre, que por cierto, organización perfecta.

No se como describirlo, es cierto que se trata de una marcha libre y que nadie está obligado a nada, ni a tirar, ni a tirar demasiado, pero creo que hay un código ético, dentro de cada uno de nosotros (ciclistas de hace años) que nos impulsa a "colaborar/ayudarnos" cuando la ocasión lo requiere. Ya sé que nadie nos apuntaba a la cara ni a Alex, ni a Oscar, ni a Jordi, ni a Viçent, ni a algunos más, para ponernos a tirar, pero si te escondes porqué no quieres desgastarte, para que sales a por mi piel (me refiero a la piel de todos aquellos que quisieron saltar) cuando quiero escaparme. "Creía que te escondías porqué no tenías fuerzas".

Aún es más, cuando llegamos al "eix de l'Ebre" y veo los escapados a penas nos llevaban 60", porqué no hubo nada de ayuda, o después de Som, de Tivenys a Tortosa, porqué no hubo casi nada de ayuda. Si lo llego a saber me pongo a rueda y posiblemente no hubieseis podido disputar ni el cuarto puesto.

Como mínimo, tengo la satisfacción de haberlo dado todo, de haber hecho un entreno "tope gama" de 140km, llegando a la extenuación, y no haber salido a rodar 140km a rueda, tocándomela, esperando a los 2 últimos kilómetros para saltar. Crees que eres A.Contador?

Para todos los que visteis la carrera des de atrás: "QUE AÚN NO PASANDO NADA, QUE SEPAS, QUE SER ERES"

viernes, 26 de marzo de 2010

RECUPERANDO EL TIEMPO

Como hace mucho que no escribo nada en el blog, he pensado en añadir algunas fotos que ilustren un poco lo más interesante de estas últimas semanas.
Por lo que se refiere a los entrenos, no soy tan constante como Alex, Betalú o Zugasti a la hora de poner lo de cada día, eso no quita que no pueda entrenar. Mi progresión ya la veis en las carreras.


Reunión del Catalunya Sud, arreglando el mundo

Reflexionando

Mis mejores momentos de relax con Hugo


Nuevo fichaje para la sección de fotografía Bea Marrasé (official reporter)



Salida previa a Corro d'Amunt, que guapo vas Alex



Que relajados estais MANGANTES!!!!


Es lo que tiene trabajar de enfermero. Ves cosas prohibidas.