CAMPIONATS PROVINCIALS RUTA

Aquest dissabte passat els tres membres del Catalunya Sud vam desplaçar-nos a Vinyols per disputar i fer un bon entreno als Campionats de Tarragona en ruta per als èlits i sots-23, amb la participació de molts màsters i seniors.

Començant pel final, i com no podia ser d'una altra manera, no hem va anar tot lo bé que volia, però si casi tot lo bé que esperava. Ara ja feia temps que no feia cap cursa de carretera i no recordava lo dur que és. El recorregut eren 113km aproximadament, amb 3 circunvalacions a Vinyols d'uns 18km, on el més destacat era el vent de cara quan rodavem més o menys paral.lels a la costa, una pujada a la Teixeta, i una última volta de circunvalació.

La intenció en un primer moment era quedar-me lo més tapat possible per detràs del pilot per poder aguardar forces per a la Teixeta i pujar el més desent possible, però....Des d'inicis de cursa palos per tot arreu, reben unes fuetades a la part del darrera del pilot que hem va fer despertar-me e intentar estar el més endevant possible, oblidant-me de la "tàctica" inicial, i agafant-ho com un bon entrenament intentant tirar en algun moment. De tots els palos que van haver-hi, a la volta i mitja es va fer el bó, amb els millors galgos, i per detràs uns intentant empalmar i d'altres amagant-se, com a totes les curses. Vam finalitzar la segona volta i quan portavem més o menys un quart de la tercera volta, "el boss" de l'equip ens va dir que ens possèssim al capdavant tirant a ritme, però sense matar-mos, intentant fer "abanicos" mentre anavem de cara a vent. Així ho vam fer i un cop finalitzada la terecera volta i quan ens encaravem de cara a la Teixeta vam tirar les ancles i allí ens vam quedar, ja que les forces justejaven. Pot ser haguèssim pogut coronar amb algun grup i fer tota la cursa, però un cop ja està feta i no hi ha ningú que tire, vam decidir deixar-nos l'estofat de la pujada per a les clàssiques de pre-temporada. També val a dir, que amb els mini-entrenos que fem tampoc hi havia molt més per a donar, però al menys tinc la satisfacció de que tres "chiripitifláuticos" com nosaltres vam estar tirant del pilot mig enfilat i sense perdre gaire temps respecte als escapats.
Les dades del Garmin: 1h34'; 62,3km; 39,54km/h; 144ppm; 169ppm màx; 96rpm. Els temps per volta van ser:
-Volta 1: 24'56"; 42,65km/h;138ppm
-Volta 2: 24'45"; 42,39km/h; 149ppm
-Volta 3: 25'23"; 41,22km/h; 154ppm
-Recuperació fins al cotxe: 19'26"

De moment no he pogut fer res més, ja que ahir diumenge vaig estar de guardia 24h a Horta de St Joan, aquest matí feina a la consulta privada de podologia a Traiguera, amb el temps just per arribar a casa dutxar-me i marxar a Roquetes per fer de 14:30-21h. Quines pallisses.

Avant companyeros a pie de puerto!!!

SACRIFICANDO LAS COMIDAS

Esto es lo que me toca hacer para poder sacar una hora y poco más de entreno algunos días. La verdad es que durante éste més de agosto, exceptuando algun fin de semana, no tendré otro remedio que olvidarme de comer y salir a entrenar a mediodía, y al llegar a casa ya me hidrataré o me tomaré un batido de "fresita".

Hace viento, pero con este Sol, uffff! No apetece mucho

Ayer jueves, al terminar la consulta en el Mas de Barberans a las 13h salí disparado hacia Tortosa para cambiarme y aprovechar hasta las 14:30, ya que a las 15:00 debía estar en Gandesa porqué entraba de guardia hasta las 08:00 del viernes, para continuar la consulta partida en Alfara de Carles y Els Reguers hasta las 14:00 y a las 14:30 entrar en Roquetes hasta las 21h. Como veis me paso el día en el coche de consulta a consulta.

Desde el coche saliendo de Alfara (Sir Mont-Caro)

Si puediese invertir una tercera parte del tiempo que invierto en el trabajo en entrenar andaría como un avión o estaría quemado.
Retomando, ayer mientras bajaba para Tortosa, ví que hacia algo de viento, pero como disponía de poco tiempo y me apetecía hacer una subidilla (de estas que son semi-encerronas) tipo Giro, con asfalto en malas condiciones y con alguna rampa dura, decidí dirigirme hacia el Toscà. La aproximación hasta Els Reguers fué con viento de lado y alguna racha de frente, pero desde ahí hasta el cruce de la subida viento y rachas de cara, para continuar así hasta coronar.

Tramo aproximación al cruce

El tramo de aproximación hasta el cruce me encanta, ya que vas metido en un valle rodeado de montañas y con las zonas más altas en el fondo. Me recuerda a los inicios de etapa de la montaña del Tour en los Pirineos.

La subida, para quienes no la conozcais tiene casi 5km de asfalto parcheado con gravilla en los laterales y centro y algun que otro agujero que puede darte un buen disgusto durante la bajada, y los últimos 300m son hormigonados. Si hablamos de denivel aproximadamente debe tener entre un 5-6% de media. Al inicio va subiendo con alguna rampa y algun tramo de llano, hasta que alrededor de los 3km hay una zona de ligera bajada para seguir con la zona más dura con rampas de hasta el 13% (la zona más dura no tiene más de 1km) luego se allana y una vez pasas la entrada del Bar-Rte casi estás arriba.

Bajando con viento a favor

Pasado lo más duro casi coronando (vista de bajada)

Desde Tortosa hasta arriba me costo unos 53', empleando 12'45" en hacer la subida.
Los datos del Garmin son: 1h24' 44km; 136ppm; 93rpm

II DUEXTREM I POCA COSA MES

A falta d'aconseguir alguna foto de la proba de BTT de la II DUEXTREM cel·lebrada el passat diumenge (llevat de les fetes per J.Betalú), us posso alguna foto reciclada de lo que portem de campanya, com per exemple:

Final a Mig-Camí Marxa de Tortosa

Final primera volta campionats provincials a la Fatarella

Pel que fa a la Duextrem les sensacions van anar canviant durant la cursa. Des de l'inici males sensaciones, amb les cames pesades i sense sentir un bon ritme o cadencia. A partir dels 40' aprox les sensacions van anar canviant a millor, fent un canvi de ritme a la grupeta de 6 on estava per a veure com responia la gent. Després vaig anar mantenint un ritme en semi-persecució d'Ivan, ja que no volia atrapar-lo de cop, però tampoc el volia deixar marxar lluny. Les sensacions van anar mantenint-se prou bé, tot i que a la baixada fins la fàbrica del ciment Pep i Betalu van marxar, ja que hem vaig deixar el guants a casa i hem patinavent les mans del manillar i no podia frenar bé. Vaig atrapar a Pep i fins l'entrada a la pujada de la gossera bé, però aquí hem va venir el baixon. Se m'en van anar de nou, mantenint-los entre 30-60". Finalment, a la pujada de sendera de la Bassa la Gaia, canvi espectacular de sensacions, que hem va permetre atrapar a Pep i marxar en busca de Betalú en els últims metres de pujada, però de nou a la baixada hem marxaria. Al final tercer classificat junt amb Vizcarro que va fer 2º i que entraríem a poc més de 1'30" de Betalú. Alex finlitzava en novena posició després d'haver una averia tècnica amb les cales de les sabates que se li van soltar mentre rodava en cuarta posició.

Ivan, Pep i jo. Alex arribava per detrás. Betalú arrancava per davant.

Alex al control de pas del Mas de Mulet, a pocs segons nostres

La resta de la setmana que portem ha anat més o menys igual: dilluns descans, dimarts 2h15' amb alguna serie (acabant amb les cames fetes polvo) avui dimecres sense a penes temps per a res 30' de rodillo i demà guardia, de manera que tampoc faré res. Divendres poder tinc algún rato. Dissabte i diumenge haurem de compensar.

Avant i canvi

VAIG DE BAIXADA

Pareix que els campionats, ja siguin provincials, comunitaris o estatals no estan fets per a mi. Totes les expectatives, preparació física, despesa econòmica,..., sembla inútil per a aquest tipus de cursa. Vaig finalitzar la carrera decebut amb la sensació d'haver rendit, però sense donar-ho tot com en altres curses, ja que et veus fora de carrera per tonteries. Avuí després de veure el Tour (i sense comparar-me) hem sentia un poc com Andy. Tinc clar que no estava físicament per a guanyar, però si per disputar posicions properes al podi o del mateix podi.
Primer els fets de sempre, els d'ocisport se'ns pixen a la boca (com diria Mohamed Jordi), ja que sempre acabem agafant a les fèmines i juniors que han sortit per devant nostre, i en un circuit amb les característiques del de Montjuïc, això condicionava molt la cursa. Sembla que l'organització no pensa amb les hores que invertim entrenant i demés, i perdem de feina i d'estar amb la familia, per poder estar disputant una cursa. No tinc res en contra de les altres categories, però molesten, i quan estas en moments agònics lluitan per no perdre la posició o per guanyar-la un petit error del de devant o que aquest posi peu a terra quan tu et veus en forces per pujar, et fan perdre molt. No és una excusa, i repeteixo, no haguès guanyat ni dopant-me, però m'indigna aquesta situació, que inclús ara hem costa entendre i explicar.

El segon fet, i que són circunstàncies de cursa, es que un biker (i no vull dir el nom), durant els inicis de la cursa va picar contra la part del darrera de la bici a la banda del disc, doblant-lo lleugerament, però ademés va obrir-me la tanca de la roda, i en un dels pepinos de la cursa, al fer força se'm va sortir la roda. La consecuència és que vaig perdre uns bons 20", la roda del que al final faria cinquè i que haguès de tornar a morir-me dalt la bici per adelantar de nou a juniors i fèmines que ja havia passat.
Pel demés tot bé, bones sensacions a les cames (dins del moment de forma que tinc), la bici perfecta, les rodes espectaculars (impressionant com van els tubulars), el suport de la familia i companys, i ànims de la gent perfecte, un 10.
Per cert: moles felicitats a Oscar Juarez, m'alegra molt que fos ell qui s'hagi endut el campionat, ja que és un home que ho sabrà lluir i que ha lluitat molt per estar on estar. FELICITATS!!!

Ara toca "preparar" la DUEXTREM que es farà aquest proper diumenge a Amposta.

Canviant de tema i obrint un petit debat pel que fa als tubulars. La gent no ho coneix molt, potser si en carretera i en ciclocross, però en BTT també existeixen els tubulars i la sensació i el rodar amb aquests es totalment diferent. L'únic inconvenient que se'ls hi pot treure és el preu del tubular, ja que hi ha poques marques i no està molt estandaritzat, però temps al temps. Tot el demés són ventatges: rodent molt fi, són més lleugers, pots portar poc aire (lo que suposa incrment de tracció, sense la sensació d'anar flamejant) baixes el pes de la roda en total (jo per exemple he baixat 300gr el pes de la roda del devant respecte a les mateixes Gipiemme Kenya Disc Cx per a Tubeless amb neumàtic Tubelis Specialized). Una altra cosa que se m'oblidava es que el preu de les rodes preparades per a tubular no són tan cares com un pot pensar, ja que el seu preu és bastant inferior al d'unes Mavic SLR, unes XTR o unes DT, per exemple, i el pes és igual amb la mateixa calitat de rodadura.

Bueno fins aquí aquest apunt sobre els tubulars de BTT.

Avant compañeros a pie de puerto.

QUE JUSTET

Al final ha anat una mica just, però ja els tinc aquí. Ahir divendres per la tarde van arribar a casa mentre treballaba, embaladets i plegadets.

Ja feia gairebé tres semanes que tenía les rodes GIPIEMME Kenya per a tubulars, cedides gracies a José Luís de CicloBikesport, al qui li vull agraïr la seva ajuda i confiança. Fins ara Alex i jo hem estat competint i entrenant amb un joc de rodes similars, però per a tubeless, sense cap problema.

Les rodes van finíssimes, són lleugeres i rígides, i aquestes per a tubular són idèntiques. Pues, ahir després de sopar vaig encolar i montar els tubulars A. Dugast per poder sortir a probar la telemtreia a l'endemà i deixar-ho alicatat per al diumenge. Pel que fa al pes he rebaixat uns 300gr respecte a les altres rodes, en finura i comoditat a l'hora de rodar la sensació es diferent. Parlant en plata "van de collons".

Aquesta tarde ja he deixat la bici preparada per demà així que només queda que les cames responguin bé.

Avant i canvi.

LO QUE S'HA DE FER

Avui m'he aixecat a les 6:00h del matí, després de no dormir massa bé per la calor, per anar a entrenar, ja que he de fer mil i una per treure algo de temps. Total que he sortit a les 6:30h del matí, amb no massa fresca, fins les 8:30h, ja que a les 9:00 tenia hora amb la fisio del patrocinador EMAC Salut (que sempre me deixa com a nou), i a les 10:30h ja tenia pacients a la meva consulta de podologia.

Com veieu en tinc un fart per poder treure alguna hora de l'agenda, ja que a la tarde tinc consulta a Roquetes de 14:30 fins les 21:00, a sopar i a dormir.

Encara que no ho sembli a les 8 del matí ja feia una calor i una xafogor que et deixava aplastat a l'asfalt, semblava que fossin les 12h del migdia. Menos mal de la recompensa de la fisio. Demà a veure d'on puc treure temps.

Avant i canvi.

UNA ALTRA VEGADA SERÀ

JODEEEEEEEER!!!!!! Vaya temporada que porto pel que fa als campionats, sembla que no soc home d'aquest tipus de cursa. Als de Catalunya a Tavascan vaig perdre 2 dels 4 tornillos dels plats i als Provincials a la Fatarella trenco la cadena. Vaig estar revisant la mecànica el dia antes per no tenir cap ensurt, ja que vaig tornar a possar el plat de 42 dents que hem va fallar a Tavascan, però aquest cop amb Loctite als tornillos per evitar perdre'ls. Durant la cursa les sensacions van anar millorant a mesura que passaven les voltes. Al principi vaig tenir un fart per aguantar la roda, primer de Pep que va possar un fort ritme de sortida i desprès de Juncosa, però poc a poc tenia la sensació de que anava amb un pel més de forces del que hem pensava. Mecànicament no vaig tenir cap problema, però en l'últim pas per la zona tècnica vaig notar en un parell de pedalades que me saltava una corona, i al arrivar al inici de la pujada dura del principi se'm va ocorrer mirar als palts i vaig vere que hi havia un eslabó obert. Només començar la pujada vaig possar el pinyo gran, però a la segona pedalada, crash! Adéu al Campionat i a l'Open. A partir d'aquí llàgrimes, impotència i ràbia, ja que encara que no ho sembla, he de fer grans sacrificis de feina i sobretot de la familia, per poder treure algo de temps per fer algun entrenament. Ara les motivacions que hem queden tan sols són per al Campionat d'Espanya (creuaré els dits) i per a la Copa Catalana. Pel que fa a la cursa res més, tan sols felicitar als campions i donar-li la raó a Joan Andreu, sempre se li quedarà un bon record de la Fatarella.

No tot són males noticies. Aquest matí he parlat amb Carni i he notat que estava prou animat i això m'ha alegrat molt, espero que es recuperi aviat, ja que necessitem un rival de les seves característiques per a motivar-nos. Ànims!!!

Avui a l'hora de dinar he sortit un rato i quina calor que feia. No se com es pot aguantar.

Avant MANGANTES.