ESTIC DISFRUTANT

Avui m'he descarregat la versió Premium del Training Peaks i en un ratet he estat analitzant dades i mirant els entrenos al google maps i demés. Aquí us adjunto el circuit de BCN dels Campionats d'Espanya de XC, amb la gràfica de l'entreno:

Aquí està l'entrenament d'avui amb les series que hem tocaven. Les sensacions han estat un poc rares, ja que fins que no he començat les series no estava massa animat psicològicament, inclús he pensat en tornar cap a casa quan encara no havia arribat a Tivenys. Avui finalitzava una llarga jornada de 48h ininterrompudes de treball. Les series les he fet patint (com sempre), però la tornada cap a casa la sensació era extranya, ja que anava pedalant sense fatiga a les cames, però les pulsacions per a aquella sensació a la cama era massa elevada. P. ex: rodava pel pla de cara a vent a +/-105rpm; 33-34km/h; 145ppm, i a sobre quan he fet el repetxo de Xerta o el d'Aldover enseguida m'he possat a 160ppm, quan en altres condicions hem costa moltíssim arribar-hi. Ha de ser del cansament acumulat que porto de feina.

En total m'han sortit: 2h10'; 66.9km; 132ppm; 95rpm.

Demà per a variar......................GUARDIA.

UFFF!!! MENOS MAL QUE JA HE ARRIBAT

Això és el que vaig pensar ahir la tarde-nit quan arribava a casa dels meus pares (que és on tinc la flota de màquines) després de la volta amb BTT.
A les 16:30h de la tarde deixava la casa dels meus pares direcció la Via Verda per fer una "macro" que feia temps que hem voltava pel cap. De moment només creuar el pont del Mil.lenari ja vaig veure que la cosa seria algo complicada, ja que feia algo de vent direcció Nord-Sud, de manera que l'anada pels túnels i via verda seria bona, però la tornada,.......
D'inicis tranquil fins Xerta, on vaig seguir per la via com si fes la "Marxa del Riu" i tot just passar els túnels de l'estació de Benifallet, el primer "Mortirolo" que et porta fins la carretera secundaria de Prat a Pinell. Només començar la pujada vaig comprovar que la ruta seria llarga i dura perquè les sensacions bones de l'inici de la ruta s'esfumarien al fer els primers metres d'ascens.

Un cop a la carretera segueixo la pujada per una antiga ruta (de quan era cadet) que et porta fins al Cap de la Costa de la Fontcalda, això si, passant per una zona de mortirolos amb curves encadenades, algún tram de descans i una sendera/trialera que s'acava fent a peu els últims 8 minuts. Un cop feta la primera ascensió dura tocava disfrutar d'unes espectaculars vistes, a la vegada que veus tot el que has de pujar.

Cap de la Costa

A l'arribar a la Fontcalda primera parada tècnica per omplir d'aigua i seguir amb la pujada d'aprox 3km per asfalt (mentre pujava l'asfalt vaig veure a la meva esquerra una pujada de terra que crec que fa cap al mateix lloc i que verficaré a la pàgina del ICC).

Espectacular imatge

Va ser coronar Prat i seguir direcció Xerta per la part dreta de la carretera fins trovar l'encreuament de la pujada al Montsagre. Durant els primers minuts havia recuperat algo de força i xispa, fents els primers metres amb el plat gran, però pronte va acabar-se el combustible i va començar el calvari. Pujava com quan estas mort en pala, lo típic que fas uns metres i de cop has de deixar de pedalar per recuperar-te. A tot això, ja eren les 19:00 i començava a dubtar de si arribaria bé, de manera que plat de 32 i jugant amb el pinyos 28-32 per tal d'arribar fresc i conservar per a la tornada de cara a vent fins Tortosa. Un cop finalitzada la llarga ascensió nova parada per agafar una instantànea menjar i seguir, ara si, tocava una baixada llarga que hem conduiria direcció a Paüls, i allí on la baixada fa un fals pla i continua amb un petit repetxo, agafar el camí a mà esquerra per seguir baixant fins la carretera de Prat de Conte.

Territori comanxe de Pau Trumer

Lo que me queda encara

Tot seguit agafaria l'entrador del GR que esta just al costat del pontet i que passa per una granja, per fer la senda que va pel costat del barranc que es feia a la trobada de Xerta (dels companys de la Moleta) i d'allí tornar a pujar en buscar de la carretera, però,....., quan començava la pujada en busca de la carretera van arribar els calambres a la cama esquerra i vaig haver de parar un parell de minuts (gel+aigua) i intentar seguir poc a poc. "Uf sembla que m'he recuperat, seguim". Un cop he arribat a la carretera tan sols hem queda la baixada fins l'Assut i de nou la planejada fins Tortosa, però aquest cop per la vora del canal.
Al final arribo a casa amb 4h; 90km; 137ppm; 1700m de desnivell i una pàjara com d'aquí a demà. Vaig estar més d'una hora per a recuperar-me, feia temps que no l'agafava tan forta, vomitant, gelat de fred, amb mal de panxa,..., uff que mal.
Avui diumenge toca recuperar ja que estic de guardia, i com demà dilluns també hem toca guardia no tindré altre remei que seguir recuperant.
Això es tot MANGANTES.

Impressionant la foto que he recuperat (sense paraules)

Avant i canvi.

PARADA DE RUC

Alfara de Carles desde la carretera vella de detràs

Al final ja ha arribat, tal i com m'ho imaginava. Demà hem toca la parada de ruc, ja que tindré curro tot el matí fins les 14h i a les 15h entraré de guardia fins l'endemà a les 9:00h.
Este matí he fet 2h15' mig de tranquis rodant amb molta agilitat, ja que tant dimarts com dimecres havia apretat algo.
La ruta per avui era un poc sobre la marxa, de manera que he anat de cara Benifallet per Tivenys fent el Coll de Som a un ritme constant, però no gaire exigent. De Benifallet he anat direcció Xerta i un cop passat l'entrador de Paüls hi ha un camí (d'estos que m'agraden amb l'asfalt vell) que puja fins el canal. La pega es que m'he arriscat fent 2km per camí de terra fins que he tornat ha agafar el camí vell que puja fins Alfara de Carles per la part de detràs.

Un cop allí he fet la paradinya per repostar d'aigua i tot seguit a plat fins Tortosa, ja que feia tard a la visita de la consulta.

Uaaahhhh!!!!! Que fresca i bona. Ho necessitava

La sort que al Reguers m'he trovat amb un camionet de les begudes Toscà que m'ha portat a més de 70km/h fins Roquetes. Finalment he rodat suau fins a casa.
En general les sensacions han anat variant, desde la comoditat i alegria de pedaleig del inici, la força durant la pujada a Som, l'agobio i petita baixada de forces fins Alfara i la recuperació fins Tortosa tras-camió.
Les dades del Garmin: 2h15'; 118ppm; 98rpm; 32.3km/h. Demà descans i si puc penjaré fotos d'avui i d'ahir.

Aquí es on passo moltes hores de consulta

Avant i canvi MANGANTES.

PD: pronte tindré una pijada tècnica de les que mos agraden a natros.

ARRANCADA DE MAXO PARADA DE RUC

La tònica d'aquestes últimes setmanes està sent aquesta, començo la setmana amb prou temps lliure com per poder sortir a entrenar tranquil i complir amb les ordres de Sergio Detorres, i acabo agobiat de feina i sense poder veure ni a la familia ni a la bici. Per una banda, i tal com estan els temps avui en dia perfecte ja que tenir feina és molt, però hi ha cops que no acaba compensant i més quan veus factures de tallers mecànics o d'altres professions i flipes quan comproves que gairebé cobren el doble que tu a l'hora de servei i no fan guàrdies de 17 i 24 hores empalmant amb l'horari de consulta, però bueno este és un altre tema.

Referent a l'entreno d'avui, he acabat fent 1h53' de les 2h que tenia pautades. Les xifres són: 57,82km; 30.47km/h;135/168ppm, i la ruta escollida molt plana, ja que he anat canal amunt fins Xerta i després via verda fins que he arribat al primer túnel llarg sense llum. D'allí mitja volta i cap a Tortosa, allargant pel camí del mig. Les sensacions millor de lo que hem pensava.

Estava tapat, però feia una calor agobiant

Una altra cosa que volia comentar es que aquests últims dies he estat entrant a diferents blogs, sobretot de "carreteiros" veient que alguns d'ells cel·lebren haver arribat als 10.000 ó 20.000km des d'inicis de pre-temporada. Doncs, per l'estat de forma que tinc no hem puc queixar, ja que porto 8633km amb 323h15' desde el 22 de novembre. Tot això es BTT+RUTA+RODILLO.

Bueno aquí acabo per avui, demà si es pot més.

CAMPIONATS PROVINCIALS RUTA

Aquest dissabte passat els tres membres del Catalunya Sud vam desplaçar-nos a Vinyols per disputar i fer un bon entreno als Campionats de Tarragona en ruta per als èlits i sots-23, amb la participació de molts màsters i seniors.

Començant pel final, i com no podia ser d'una altra manera, no hem va anar tot lo bé que volia, però si casi tot lo bé que esperava. Ara ja feia temps que no feia cap cursa de carretera i no recordava lo dur que és. El recorregut eren 113km aproximadament, amb 3 circunvalacions a Vinyols d'uns 18km, on el més destacat era el vent de cara quan rodavem més o menys paral.lels a la costa, una pujada a la Teixeta, i una última volta de circunvalació.

La intenció en un primer moment era quedar-me lo més tapat possible per detràs del pilot per poder aguardar forces per a la Teixeta i pujar el més desent possible, però....Des d'inicis de cursa palos per tot arreu, reben unes fuetades a la part del darrera del pilot que hem va fer despertar-me e intentar estar el més endevant possible, oblidant-me de la "tàctica" inicial, i agafant-ho com un bon entrenament intentant tirar en algun moment. De tots els palos que van haver-hi, a la volta i mitja es va fer el bó, amb els millors galgos, i per detràs uns intentant empalmar i d'altres amagant-se, com a totes les curses. Vam finalitzar la segona volta i quan portavem més o menys un quart de la tercera volta, "el boss" de l'equip ens va dir que ens possèssim al capdavant tirant a ritme, però sense matar-mos, intentant fer "abanicos" mentre anavem de cara a vent. Així ho vam fer i un cop finalitzada la terecera volta i quan ens encaravem de cara a la Teixeta vam tirar les ancles i allí ens vam quedar, ja que les forces justejaven. Pot ser haguèssim pogut coronar amb algun grup i fer tota la cursa, però un cop ja està feta i no hi ha ningú que tire, vam decidir deixar-nos l'estofat de la pujada per a les clàssiques de pre-temporada. També val a dir, que amb els mini-entrenos que fem tampoc hi havia molt més per a donar, però al menys tinc la satisfacció de que tres "chiripitifláuticos" com nosaltres vam estar tirant del pilot mig enfilat i sense perdre gaire temps respecte als escapats.
Les dades del Garmin: 1h34'; 62,3km; 39,54km/h; 144ppm; 169ppm màx; 96rpm. Els temps per volta van ser:
-Volta 1: 24'56"; 42,65km/h;138ppm
-Volta 2: 24'45"; 42,39km/h; 149ppm
-Volta 3: 25'23"; 41,22km/h; 154ppm
-Recuperació fins al cotxe: 19'26"

De moment no he pogut fer res més, ja que ahir diumenge vaig estar de guardia 24h a Horta de St Joan, aquest matí feina a la consulta privada de podologia a Traiguera, amb el temps just per arribar a casa dutxar-me i marxar a Roquetes per fer de 14:30-21h. Quines pallisses.

Avant companyeros a pie de puerto!!!

SACRIFICANDO LAS COMIDAS

Esto es lo que me toca hacer para poder sacar una hora y poco más de entreno algunos días. La verdad es que durante éste més de agosto, exceptuando algun fin de semana, no tendré otro remedio que olvidarme de comer y salir a entrenar a mediodía, y al llegar a casa ya me hidrataré o me tomaré un batido de "fresita".

Hace viento, pero con este Sol, uffff! No apetece mucho

Ayer jueves, al terminar la consulta en el Mas de Barberans a las 13h salí disparado hacia Tortosa para cambiarme y aprovechar hasta las 14:30, ya que a las 15:00 debía estar en Gandesa porqué entraba de guardia hasta las 08:00 del viernes, para continuar la consulta partida en Alfara de Carles y Els Reguers hasta las 14:00 y a las 14:30 entrar en Roquetes hasta las 21h. Como veis me paso el día en el coche de consulta a consulta.

Desde el coche saliendo de Alfara (Sir Mont-Caro)

Si puediese invertir una tercera parte del tiempo que invierto en el trabajo en entrenar andaría como un avión o estaría quemado.
Retomando, ayer mientras bajaba para Tortosa, ví que hacia algo de viento, pero como disponía de poco tiempo y me apetecía hacer una subidilla (de estas que son semi-encerronas) tipo Giro, con asfalto en malas condiciones y con alguna rampa dura, decidí dirigirme hacia el Toscà. La aproximación hasta Els Reguers fué con viento de lado y alguna racha de frente, pero desde ahí hasta el cruce de la subida viento y rachas de cara, para continuar así hasta coronar.

Tramo aproximación al cruce

El tramo de aproximación hasta el cruce me encanta, ya que vas metido en un valle rodeado de montañas y con las zonas más altas en el fondo. Me recuerda a los inicios de etapa de la montaña del Tour en los Pirineos.

La subida, para quienes no la conozcais tiene casi 5km de asfalto parcheado con gravilla en los laterales y centro y algun que otro agujero que puede darte un buen disgusto durante la bajada, y los últimos 300m son hormigonados. Si hablamos de denivel aproximadamente debe tener entre un 5-6% de media. Al inicio va subiendo con alguna rampa y algun tramo de llano, hasta que alrededor de los 3km hay una zona de ligera bajada para seguir con la zona más dura con rampas de hasta el 13% (la zona más dura no tiene más de 1km) luego se allana y una vez pasas la entrada del Bar-Rte casi estás arriba.

Bajando con viento a favor

Pasado lo más duro casi coronando (vista de bajada)

Desde Tortosa hasta arriba me costo unos 53', empleando 12'45" en hacer la subida.
Los datos del Garmin son: 1h24' 44km; 136ppm; 93rpm

II DUEXTREM I POCA COSA MES

A falta d'aconseguir alguna foto de la proba de BTT de la II DUEXTREM cel·lebrada el passat diumenge (llevat de les fetes per J.Betalú), us posso alguna foto reciclada de lo que portem de campanya, com per exemple:

Final a Mig-Camí Marxa de Tortosa

Final primera volta campionats provincials a la Fatarella

Pel que fa a la Duextrem les sensacions van anar canviant durant la cursa. Des de l'inici males sensaciones, amb les cames pesades i sense sentir un bon ritme o cadencia. A partir dels 40' aprox les sensacions van anar canviant a millor, fent un canvi de ritme a la grupeta de 6 on estava per a veure com responia la gent. Després vaig anar mantenint un ritme en semi-persecució d'Ivan, ja que no volia atrapar-lo de cop, però tampoc el volia deixar marxar lluny. Les sensacions van anar mantenint-se prou bé, tot i que a la baixada fins la fàbrica del ciment Pep i Betalu van marxar, ja que hem vaig deixar el guants a casa i hem patinavent les mans del manillar i no podia frenar bé. Vaig atrapar a Pep i fins l'entrada a la pujada de la gossera bé, però aquí hem va venir el baixon. Se m'en van anar de nou, mantenint-los entre 30-60". Finalment, a la pujada de sendera de la Bassa la Gaia, canvi espectacular de sensacions, que hem va permetre atrapar a Pep i marxar en busca de Betalú en els últims metres de pujada, però de nou a la baixada hem marxaria. Al final tercer classificat junt amb Vizcarro que va fer 2º i que entraríem a poc més de 1'30" de Betalú. Alex finlitzava en novena posició després d'haver una averia tècnica amb les cales de les sabates que se li van soltar mentre rodava en cuarta posició.

Ivan, Pep i jo. Alex arribava per detrás. Betalú arrancava per davant.

Alex al control de pas del Mas de Mulet, a pocs segons nostres

La resta de la setmana que portem ha anat més o menys igual: dilluns descans, dimarts 2h15' amb alguna serie (acabant amb les cames fetes polvo) avui dimecres sense a penes temps per a res 30' de rodillo i demà guardia, de manera que tampoc faré res. Divendres poder tinc algún rato. Dissabte i diumenge haurem de compensar.

Avant i canvi